Europa en campanya

El 25 de maig, eleccions al Parlament Europeu

És inútil pretendre que la campanya per elegir els 751 diputats del Parlament Europeu el proper dia 25 se centri en els grans temes que afecten el conjunt dels 28 estats que formen part de la Unió Europea. És impossible que un escocès tingui les mateixes preocupacions que un polonès, un portuguès o un austríac. La identitat europea implica la coexistència de totes les identitats.

El general De Gaulle, un patriota però sobretot un gran nacionalista francès, deia que Europa està formada per velles nacions que porten segles i més segles a les seves espatlles. Els italians seran sempre italians, els alemanys no deixaran mai de ser alemanys i els polonesos ho seran sempre. Es pot assimilar un polonès, una família polonesa, alguns grups de polonesos, però no es podrà mai assimilar el poble de Polònia. És per això que encoratjo els alemanys, deia De Gaulle, que siguin ells mateixos sempre que respectin el sentiment nacional dels altres, que respectin les altres nacions.

L’èxit d’Europa, que ara es prepara per a l’exercici democràtic més nombrós del món, després de l’Índia, és que ha conreat amb molta paciència, tossuderia i dificultats un espai de convivència i de protecció de minories. Ja sé que pot semblar una discordança dir ara que el més important d’Europa, avui també, és evitar els conflictes entre els pobles, les nacions i els estats del Vell Continent, on el natural, històricament, ha estat la guerra. Malgrat les pors, la crisi i l’angoixa que bateguen avui en el cor i en les perifèries d’Europa, és bo situar en perspectiva d’on venim, on som i cap on anem. Els totalitarismes del segle passat, dos monstres que assolaren el continent en llargs períodes sembrant l’espai de la civilització europea de desenes de milions de morts, ja no hi són.

Diria que el més important d’avui, des d’una Catalunya que políticament intenta fer un salt polític de gran magnitud, és contribuir que la convivència, el respecte a l’altre, la llibertat de pensament i d’expressió, el fer petites grans coses per l’interès comú, ens permetin viure en pau amb nosaltres mateixos i amb els altres. El geni d’Europa, ha escrit George Steiner, “és allò que William Blake hauria anomenat la santedat del minut concret que és el de la diversitat lingüística, cultural i social, d’un mosaic generós que sovint converteix una distància insignificant en una separació de vint quilòmetres, en una divisió entre dos mons”.

No és bo perdre de vista que els europeus, i per tant els catalans, hem estat criats en la diversitat i hem passat les nostres vides en companyia de la diferència. A força de trompades hem après lentament, ho hem hagut d’aprendre, el difícil art de viure pacíficament amb la diferència. S’ha dit, ho escriu Bauman, que l’universalisme inherent de l’esperit europeu consisteix en la seva capacitat per conversar amb l’estranger. Les enquestes indiquen que aquesta capacitat integradora pot ser malmesa amb desagradables sorpreses a les urnes del dia 25. Els moviments populistes de dreta extrema o de radicalismes d’esquerra poden arribar a sumar més de 200 escons al Parlament Europeu. La forta irrupció d’aquestes forces en els darrers anys és deguda, entre altres coses, a menystenir els interessos concrets que afecten les persones per tal que els donin l’oportunitat per poder progressar i viure en llibertat en una societat plural que ha tingut fins ara la virtut històrica de sumar i d’integrar totes les onades de nouvinguts que ens han fet evolucionar sense perdre els trets indestructibles de la nostra manera de fer i ser.

Europa és el paraigua de seguretat de tots els europeus. No és només un fil que ens protegeix de les possibles i sovint dramàtiques desavinences hispàniques. Ja no tenim la força que els Estats Units exhibien a Europa durant les tensions de la guerra freda. L’any 1991, per posar un exemple, hi havia encara un milió de soldats nord-americans només a Alemanya. Avui, Washington mira més cap al Pacífic i Europa ha de garantir la seva pròpia seguretat en uns moments en què les fronteres a l’Est es belluguen pel despertar nacionalista de la Rússia humiliada fa uns vint anys.

En la campanya es parlarà més de la política interna, en el cas de Catalunya del procés i les seves derivades, com també passarà a Espanya. És normal i inevitable. Però no es pot perdre de vista que el més important és que els muntants i les arrels de l’edifici que garanteix la diversitat i la
coherència dels valors europeus no s’esquerdi o no s’ensorri. Per això cal anar a votar.

Publica a El Punt Avui el 11 de maig de 2014

Compártelo:

Twitter

Facebook

Linkedin

Email