Units o separats, la qüestió

Artur Mas i Oriol Junqueras el dia de la signatura del Pacte de Legislatura

Artur Mas i Oriol Junqueras el dia de la signatura del Pacte de Legislatura

Les societats funcionen pels seus matisos que defugen la radicalitat del blanc o negre, dels extrems, de les solucions úniques i perpètues. Tota nació, vella o nova, és l’expressió de codis i costums, de llengües i de gestos, de pors i d’orgulls, de llegendes i fantasies, de mites i realitats. És l’harmonia d’aquests factors el que fa que els pobles acabin trobant el camí més adequat a la seva història, al seu present i als seus anhels i projectes de futur. Els corrents més determinants són els de fons, els que potser no s’han vist durant molt de temps però que hi eren i es manifesten en el moment més inesperat. Vull pensar que a Catalunya hi ha un fort moviment europeista que ve molt de lluny i que no es refereix només al vell litigi amb Espanya sinó que arrenca dels trets carolingis que definiren el seu naixement com a nació. L’internacionalisme cultural, social i econòmic ha estat en el debat del catalanisme com a corrent polític que no ha estat mai unitari però sí coincident en els objectius prioritaris. La Lliga Regionalista de Francesc Cambó, un moviment catalanista conservador, de burgesos i persones benestants, coincidiren en poques coses amb els moviments d’esquerres de ara fa un segle i tampoc amb l’Esquerra Republicana que el president Macià va fer gran a les eleccions municipals del 12 d’abril de 1931.

L’objectiu de més autogovern per a Catalunya, ara elaborat políticament en la creació d’un nou estat dintre d’Europa, un estat independent, pot ser compartit per molts catalans que estan tips del menyspreu cultural, econòmic i polític que ha practicat Madrid històricament però que des de l’any 2000, el president Aznar, el convertí en una de les seves dèries pensant que aquella majoria absoluta conservadora duraria per sempre més. Però el que no és tan fàcil és anar junts en el trajecte perquè les sensibilitats i els interessos dels que han enlairat la bandera de la independència no són les mateixes. És cert que el moviment de tanta gent al carrer des de la Diada de 2012 indica que un gran nombre de ciutadans volen que les coses canviïn després de la decisió del Tribunal Constitucional escurçant i desfigurant el contingut de l’Estatut que havia passat per tots els tràmits legals establerts per les lleis vigents espanyoles. En aquella manifestació del 10 d’agost de 2010 es començà a expressar molt massivament el desafecte amb l’Estat que negava la constitucionalitat d’una llei que havia seguit totes les passes previstes per la pròpia Constitució.

El desafecte s’anà estenenT i caigueren els governs de Zapatero i José Montilla. Artur Mas aprofità el descontentament que es manifestava al carrer i guanyà les eleccions de novembre d’aquell any. Passà de 48 escons a 62. No en tenia prou per governar però el suport implícit del Partit Popular féu possible la seva investidura fins després de la Diada de 2012, quan es pensà que la gran manifestació li donaria aquella majoria excepcional que reclamava per a la construcció d’un nou estat dintre d’Europa. CiU guanyà altre cop les eleccions però quedant-se amb només 50 diputats.

Artur Mas canvià d’aliat i aconseguí la investidura gràcies al suport de legislatura de l’ERC de Junqueras, que seria alhora el que deixaria governar CiU i el que seria el cap de l’oposició. A partir d’aquell moment, la paella pel mànec la tindria Junqueras, que bescanviaria el seu suport a Mas per l’acceleració del procés cap a la independència, que portaria cap a la necessitat d’avançar novament les eleccions a fi i efecte d’accelerar des del nou Parlament la declaració de la independència.

Les grans manifestacions de les Diades de 2013 i 2014 empenyerien el govern Mas a la celebració d’una consulta voluntarista el 9 de novembre en la qual participarien més de 2.300.000 electors. Mentrestant, el govern Rajoy es parapetava en el mur de la Constitució i no ha estat disposat ni tan sols a obrir una via de diàleg per tal de sortir d’una situació que porta més cap a la ruptura que cap a la concòrdia.

El desgast de tot govern en temps de crisi profunda és inevitable. Si, a més, s’hi afegeixen els casos de corrupció que afecten principalment CiU, una convocatòria anticipada d’eleccions no presagiaria bons resultats per a Artur Mas. Penso que en aquest punt és on rau la resistència de Junqueras a participar en una llista unitària, sobiranista, que s’ha convertit en la condició imprescindible per a la dissolució del Parlament, que és una facultat exclusiva del president de la Generalitat. Es trobarà una fórmula per tal d’abreujar una legislatura en la qual el govern es trobarà sol i sense majoria. La pressió política és tan forta que Artur Mas haurà de trobar un desllorigador més aviat que tard. Si no pot anar amb Junqueras en la mateixa llista poden convertir-se en companys de viatge. Tots dos saben, i l’electorat també, que són partits ben diferents.

Publicat a El Punt Avui el 4 de gener de 2015

16 comentarios

  16 comments for “Units o separats, la qüestió

  1. francis black
    08/01/2015 at 08:31

    Faltan un par de artículos no ?

    • Sinera
      08/01/2015 at 08:55

      Qué ha pasado con el artículo «Ataque a la vida y a las libertades? Ayer noche estaba aquí. Qué ha pasado?

      • sip
        08/01/2015 at 15:18

        Falta el artículo de ayer. Alguna explicación ?

        • 08/01/2015 at 19:02

          Ni idea…

          • francis black
            08/01/2015 at 19:16

            Ahora solo falta el dedicado al libro de Antoni Puigvert, en esa entrada había un comentario que creo que al comentarista se le había traspapelado de un emeil.

  2. francis black
    05/01/2015 at 16:38

    Si el F C Barcelona se tuerce mucho y hay elecciones, el resto pasará a un segundo plano. Eso hay que tenerlo en cuenta.

    • 05/01/2015 at 21:43

      Tela el follón que hay en el Barça…

  3. joan martorell
    04/01/2015 at 22:26

    Tindrem un màrtir:Artur Mas i un acusador ERC.Casp una alfre vegada.
    I Catalunya dependent com. sempre.
    Ho veig a venir.

  4. 04/01/2015 at 17:28

    Sr. Foix:
    Està clar que els interessos del Sr. Artur Mas (passar a la història com el president que va portar la independència i la llibertat a Catalunya), i els del Sr. Oriol Junqueras (vol ser el president de Catalunya), no són els mateixos.

    Un té pressa (O. Junqueras) doncs ha de renovar d’aquí a unes setmanes el seu lideratge a ERC.

    L’altre (A. Mas) vol fer bé les coses i sense presses.

    Enmig estem els ciutadans/es que volem que Catalunya ja sigui la autonòmica o la independent funcionin.

    La pregunta és qui dels dos té més projecció internacional, i lideratge per crear un nou Estat.

    Si no van units i el poble donant suport no arribarem ni a Martorell.
    Amb els diputats només d’ERC no es pot crear un nou Estat.

    Es parla fins i tot de la CUP + Procés Constituent (de la monja Forcades)

    Els ciutadans/es amb el nostre vot direm que volem ser de grans amb o sense Mas i/o Junqueras.

    Potser la solució serà que el Sr. Artur Mas presenti la llista del «President» sense sigles i amb una candidatura de persones prestigi professional de la societat civil catalana.

    Veurem, el calendari no s’atura.

  5. Jordi P
    04/01/2015 at 16:06

    Estigui segur, Sr. Foix, que el President Mas trobarà ben aviat un desllorigador perquè es produeixi la unitat de les forces independentistes catalanes.
    És bo, però, recordar a tots els catalans que la unió és cohesió i eficàcia, la separació és putrefacció i mort. Per això, els leaders polítics no tenen més remei que entendre’s.

  6. francis black
    04/01/2015 at 13:29

    Ir separados con la misma frase en un único punto del programa es lo lógico. Si no son capaces de pactar eso el independentismo es muy débil.

  7. Perogrullo
    04/01/2015 at 13:13

    Ni uns ni altres representen la majoria de 3/4 per modificar res de res. Foc d’encenalls.

    • ignasi
      04/01/2015 at 20:17

      Perogrullo, con respeto a una respuesta tan escueta, nos invita a iniciar un comentario sincero sin que ‘otros’ se puedan mostrar ofendidos.
      La clave, lo esencial, es lo que usted, sin emplearse a fondo escribe el cálculo aritmético 3/4, es nada de nada; Sino al tiempo.

  8. 04/01/2015 at 12:15

    Sr.Foix: ya sabemos que la política hace extraños compañeros de cama…el problema viene cuando se ha de explicar a la familia electoral la elección de determinados compañeros…

    • Rosamaria
      04/01/2015 at 20:27

      Excel.lent, sobretot si no són politicament correctes.

Comments are closed.