Terratrèmol britànic

Nicola Sturgeon y David Cameron i Sturgeon,els dos grans vencedors de les eleccions britàniques

Nicola Sturgeon y David Cameron,els dos grans vencedors de les eleccions britàniques

Tot va anar molt de pressa divendres al matí a la Gran Bretanya. Mentre l’escrutini anava avançant i es preveia que la victòria de David Cameron era inevitable, els tres líders dels partits perdedors anunciaven la dimissió. Gran desfeta de laboristes, liberaldemòcrates i UKIP. I una victòria inesperada, inèdita, dels nacionalistes escocesos de l’SNP, que obtenien 56 del 59 escons que Escòcia envia a Westminster en les eleccions generals.

La demoscòpia s’havia equivocat. Els analistes, també. David Cameron sortia en cotxe cap al palau de Buckingham per dir a la reina Isabel que tenia una majoria per formar govern. Havia aconseguit el millor resultat del partit conservador des del 1992, una majoria absoluta que no l’obliga a demanar ajut a altres formacions. En menys de mitja hora tornava a Downing Street i feia el clàssic discurs de la victòria. Són tradicions anacròniques que adornen la antiquada política anglesa. Però darrere aquestes celebracions simbòliques i envellides pel pas de la història s’hi troba el sentit més pràctic de la cultura política britànica. En pocs dies es formarà govern i ben aviat el país tornarà a funcionar passades les dramàtiques hores que han produït uns resultats tan inesperats.

S’havia pronosticat que de les eleccions de dijous en sortiria un parlament ingovernable. Doncs no. Els britànics han entregat una majoria absoluta a un partit que ha presentat uns resultats econòmics positius i ha agitat la bandera de la unitat nacional britànica fent creure que si els laboristes podien fer una aliança amb els nacionalistes escocesos portarien el país a la destrucció. Cameron ha obtingut una majoria de quatre diputats. És important però no suficient perquè, a diferència d’altres tradicions polítiques europees, la dissensió és normal dintre de tots els partits. Ed Miliband, Nick Clegg i Nigel Farage han plegat perquè si no el seu partit els hauria fet fora. Admirable cultura política.

Els conservadors hauran d’arribar a pactes amb altres formacions perquè en els cinc anys que queden fins a les properes eleccions tenen dos problemes que no podran afrontar en solitari. El primer i més important és el terratrèmol que s’ha produït a Escòcia. Mai s’havia previst que un partit nacionalista (SNP) guanyés tots els escons menys tres de la nació escocesa. Als anys noranta el thatcherisme que va fer estralls a les classes treballadores de Glasgow i altres indrets industrials va resultar en una expulsió de polítics conservadors que ha durat fins avui.

El torn els ha tocat ara als laboristes, que rebien sistemàticament més de 50 diputats de les terres escoceses. Penso que aquesta devastadora desfeta del labour té dues causes principals. La primera s’hauria de situar en la campanya del referèndum d’independència del 18 de setembre en què els pesos pesants del laborisme van fer campanya en contra del sí, que es va quedar a deu punts dels partidaris del no a la ruptura. La segona és la política de la líder de l’SNP, Nicola Sturgeon, que ha fet una campanya social demòcrata situant-se un xic a l’esquerra dels laboristes i, alhora, enlairant la causa de la independència. No com a únic objectiu, però sí com una estratègia que permetrà aconseguir-la més fàcilment amb una forta presència política a Londres i, per tant, també a Brussel·les.

Escòcia és avui una nació amb un sol partit. Amb 45% dels vots van perdre el referèndum del setembre. I ara amb un 50% s’han quedat amb la pràctica totalitat dels diputats que envien a Londres. Les coses no seran fàcils ni senzilles. Però haurà de transcórrer molt de temps fins que els conservadors i els laboristes tornin a tenir una representació significativa a Escòcia.

L’altre gran repte de Cameron és el referèndum que ha promès convocar el 2017 per definir si Gran Bretanya es queda o marxa de la Unió Europea. Es pretén negociar un nou tractat que serà sotmès a un plebiscit. Cal tenir en compte que des de Macmillan (1963) fins avui la política europea condiciona, inquieta i desestabilitza els governs britànics. No tots els conservadors són antieuropeus. Ni els laboristes ho són i menys encara els liberaldemòcrates.

De les eleccions del dia 7 en surten dos partits victoriosos i tres de derrotats que hauran d’escollir els respectius nous líders properament. El país està trencat políticament. El sud és conservador, amb algunes taques laboristes, però al nord de l’antiga Ànglia hi ha una gran taca de color groc que pot exigir més autogovern i, eventualment, convocar un nou referèndum d’independència. El que ha passat a la Gran Bretanya els últims dies tindrà inesperades repercussions a Anglaterra, Escòcia i Europa. Tot i la victòria clara de Cameron, el Regne Unit ha entrat en una nova dinàmica per la via de les urnes.

Publicat a El Punt Avui el 10 de maig de 2015

  14 comentarios por “Terratrèmol britànic

  1. Inglaterra,Unió Europea?
    Desde quan Anglaterra és amb cos i ánima Unió Europea? ,no ens enganyem, desde mai. Anglaterra sempre ha anat a la seva,una ullada a la història ho demostra.
    No ha fet res per edificar la Unió Europea i s’hi ha adherit no per solidaritat sinó per pura i tamporal conveniéncia.
    El seu “roll” és més aviat de fer de pont entre la seva ex-colonia (USA) i Europa.
    No passarà res si esqueda amb la seva esterlina 20 xelins 240penics.
    Ens voldràn a Wall Street, i ens demanarà un tractat de lliure comerç, com el que estem negociant amb USA..
    Són de André Maurois aquestes versos:.. “..this little world… this blessed plot, this earth, this realm, this England”
    Joan Martorell i Barberà
    carretera de Terrassa, 30
    08230 MATADEPERA
    Telf 93870535
    DNI 39054045

  2. Lo que es alucinante es que al del PSC-PSOE de Barcelona no lo conoce nadie, han pasado del 30 años de alcaldía a la nada más absoluta. Felipe saca la chaqueta!!!!! Ja ja..

  3. ojala aquí, les enquestes en intenció de vot també s’equivoquessin… !!!..tot depèn de nosaltres.Cap vot és un cero a l’ esquerra.

    ….però algú creu que el govern central que tenim ara prendrà nota i aprendrà alguna cosa del que ha successeit a Anglaterra…???…és posible que facin un salt de pértiga tan alt ??…de l’ época feudal a dia d’avui hi ha un bon tros….

  4. El resultado de Escocia incluye un aspecto ideológico importante, el SNP es un partido de izquierda (socialdemócrata) y sus objetivos sociales son muy diferentes de los de los conservadores británicos. El Reíno Unido impulsó, después de la II Guerra Mundial, el desarrolló un sistema de bienestar social avanzado (el partido laborista ganó las elecciones que perdió Winston Curchill). La política tanto de la Sra. Tatcher y como del Sr. Reagan produjo el inicio de la destrucción de los logros dle esatdo del bienestar. Las políticas de la UE van en esa misma línea, no tan marcadas pero la ideología de la denominada clase media europea no es socialdemócrata (no debemos confundir a esa clase con la clase trabajadora, o con las personas que ganan menos de 1200 euros al mes),y todo lo público aparece como menos eficiente que lo privado, tanto en los medios como en el lenguaje social. Europa ha iniciado un nuevo viaje. Escocia y el referendum británico sobre la UE un experimento que veremos que resultados produce. España tomará nota de lo que ha ocurrido, aquí también se hará notar este resultado, pero creo que pocos pueden adivinar que consecuencias tendrá. Estoy seguro que el Sr. Foix nos ayudará a entreverlo.

  5. El que no queda gens bé, és que hi hagi persones, o grups de pressió, o partits que es creguin amb el “dret a manar” com en els temps en què el poder era absolut i l’exercia una jerarquia establerta. D’una banda la noblesa i de l’altra, els súbdits. Avui encara hi ha polítics que, referint-se a les persones, parlen de “la gente”, o “el pueblo”. Hi ha manca fins i tot d’una educació elemental …

  6. Sr.Foix: las encuestas precocinadas empiezan a ser tendencia, unas veces para marcar caminos a seguir y otras veces para asustar al personal y avisar de que viene el lobo…sólo así se entiende que de una semanas a otras algunas encuestas se desinflen de forma tan escandalosa…lo de las dimisiones tras las derrotas es algo de ciencia ficción por estos lares…

  7. No se si las encuestas se equivocan o son para crear tendencia. En la industria del ocio y entretenimiento seguro que hay encuestas rigurosas y fiables para conocer gustos de la gente, no me creo que no se apliquen en la industria política.

Comentarios cerrados.