Puigdemont, candidat impossible

Em preguntaven l’altre dia si era independentista. La meva resposta va ser immediata i categòrica: «així no». Des del principi de l’acceleració del procés s’ha actuat com si les dificultats es superarien per sí soles, per la voluntat de fer un estrip a l’Estat que sortiria de franc, per la idea de que com a catalans Europa no ens deixaria mai sols davant de les pressions espanyoles per impedir que Catalunya esdevingués un Estat independent.

Referèndum o referèndum, es deia fa uns mesos. Ara, molts diuen Puigdemont o Puigdemont. Amb aquesta seguretat es demanava diàleg amb Rajoy. Van sabent-se molts detalls de com es va dibuixar l’esquema per assolir la independència. El jutge Santi Vidal, quan era senador per Esquerra, ho anava explicant obertament en públics que aplaudien els plans que s’havien preparat. El mateix feia Lluís Llach, cantant i diputat, en intervencions gravades que van ser difoses posteriorment.

El més interessant és que totes les estratègies s’escrivien en ordinadors o en llibretes Molesquine. El material que està en mans del Tribunal Suprem va rajant en compta gotes però va explicant el que estava previst fer amb tota mena de detalls. Carles Viver i Pi Sunyer, ex vicepresident del Tribunal Constitucional i un dels cervells que ha dissenyat l’estructura jurídica del nou Estat, va escriure que si en les eleccions del 21 de desembre no es guanyava per majoria de vots, les dificultats entre els dos principals partits independentistes farien fracassar el procés. Passarem de la «llei a la llei», deia amb tota seguretat Viver i Pi Sunyer. Tot estava molt ben dibuixat en papers que ho accepten tot. No es va tenir en compte que Catalunya no ha assolit el màxim poder polític perquè les possibilitats objectives no hi eren. No s’assumien els costos d’una trencadissa unilateral amb l’Estat, un cop que no quedaria immune perquè la fera del nacionalisme espanyol, molt més fort que el català, es despertaria i xafaria qualsevol possibilitat de marxar sense un acord o pacte amb Madrid i amb Brussel·les.

Jordi Pujol deia una vegada que ell hauria volgut la independència però que Espanya faria tot el que calgués, i més, per impedir-ho, fins saltar-se les lleis vigents. L’independentisme ha pensat que es tractava d’una confrontació amb Mariano Rajoy i el seu govern quan, de veritat, era un desafiament a l’Estat.

Penso que els autos de presó preventiva que han tancat a la presó a Oriol Junqueras i al conseller Forn, a més de Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, no tenen una justificació jurídica i que responen a motivacions polítiques encara que no siguin conseqüència de les directrius del govern. L’Estat també fa política des de diversos àmbits quan es tracta de neutralitzar una emancipació unilateral d’un dels seus territoris.

El procés ha dividit als catalans, una de les conseqüències més nocives i més difícils de cosir ara per per ara. Ens ha confrontat amb Espanya i ens ha deixat fora dels circuïts institucionals europeus i internacionals. No em consta que des de 2012 hagi visitat Catalunya oficialment cap polític de relleu europeu o internacional. Tampoc cap polític català, des d’Artur Mas fins a Carles Puigdemont passant per Raül Romeva, ha estat rebut oficialment per membres de governs estrangers.

Les peripècies de Carles Puigdemont per Brussel·les poden ocupar moltes portades o telenotícies però indiquen que estem en un carreró sense sortida. Hi ha qui diu que l’independentisme obtindria més vots si es produïssin unes eleccions immediates. S’hauria de veure. Però penso que cal recuperar el control de la Generalitat, que s’aixequi el 155, formar un govern possible que governi tota la legislatura amb un president i un equip d’independentistes que no tinguin cap pressa per proclamar un nou Estat. No hi ha una majoria social suficient. A més, ERC diu que la propera investidura no ha de tenir conseqüències penals. Puigdemont no podrà ser. S’haurà de buscar un candidat possible.

  21 comentarios por “Puigdemont, candidat impossible

  1. Los psquiatras de Catalunya se van a forrar-Isabel Coixet.» Por un lado no estoy de acuerdo con unos y, por el otro, la respuesta ha llegado siempre mal y tarde. Estoy agotada. Es terrible el retorcimiento de palabras que se está haciendo. Como democracia, están retorciendo sin sentido esa palabra. Y es terrible la vampirización que este tema está haciendo de todo.»

    ….¿Qué le asombra del mundo alrededor? La estupidez institucionalizada. Me asombra que en Cataluña, donde vivo, se diga que estamos oprimidos, que somos esclavos. Yo no me siento oprimida, ni esclava; tengo una hipoteca, como casi todos los españoles, eso sí te esclaviza. Me asombra que sea imposible salir de una especie de círculo vicioso que se retroalimenta y no lleva a ningún lado.

    …¿Le afecta mucho humanamente? Muchísimo. Me hieren las palabras, los hechos, las mentiras, la manipulación de la historia. Cuando se le da la vuelta a hazañas y corrientes históricas y se miente descaradamente, me duele hasta el punto de la depresión. Mi madre era de Salamanca, el padre de mi hija es de Madrid, yo soy de Barcelona y mi padre era catalán y catalanista. Esto a él le hubiera dado vergüenza.

    https://elpais.com/cultura/2015/11/20/actualidad/1448014237_552077.html

    Ha hablado claro contra el independentismo en Cataluña. No estar a favor del independentismo no significa ser facha, como quieren simplificar. Me he preguntado muchas veces por qué había tanto miedo a hablar. Creo que lo veíamos como una insensatez tan enorme que no creímos que pudieran continuar. Pensábamos que caería por su propio peso. Pero ahora lo veo cada vez más difícil. Cuesta admitir que uno ha sido manipulado. En los inicios del nazismo, el partido nazi consiguió crear un espíritu de camaradería entre la gente que hizo que sintieran que pertenecían a algo. Esa pertenencia les dio la victoria. Muchas buenas personas juntas pueden resultar dañinas, y cuando alguien tiene que recordar todo el rato lo buena persona que es…, sal corriendo.

  2. Señor Foix, con todo respeto, si es independentista, «pero no así», ¿cómo entonces? ¿Hay un camino a la independencia en el que la gente vota alegremente, la dos partes asumen el resultado dándose palmadas en la espalda, Europa acoge al nuevo estado con los brazos abiertos y…? La independencia no es un cuento con final feliz (aunque me temo que es lo que se ha contado en Cataluña), es traumática, expulsa a una parte de la sociedad catalana de su país, alimenta el monstruo nacionalista en Europa y es una amenaza para la UE y los valores europeos. Es un acto violento, aunque haya urnas, y solo puede generar división y violencia. En cuanto a las «razones políticas» del encarcelamiento del señor Junqueras y los demás responsables del procés detenidos, usted mismo dice cómo dejaron rastro de sus actos de manera manifiesta, pública, incluso se jactaban de ello, acciones que están compendiadas en el código penal como delitos. ¿Hay que mirar a otro lado? Hace unos años que dejé Cataluña y cuando vuelvo me cuesta reconocer el paisaje y el paisanaje. La impostura no parece tener límite.

    • No se pueden analizar solo las ventajas y ocultar los riesgos, ni en un pais, ni en un territorio, ni en una empresa, ni en la familia.
      Me he pasado «solo» cinco años leyendo artículos de todos los lados sobre el proces y solo observo improvisación, irresponsabilidad y ocultación de riesgos. Ahora bien si se les dice a los ciudadanos que montar un pais costara una generación (30-40 años), si quieren asumir este esfuerzo y si hay un 75 % a favor, estamos en otro tema

  3. Independencia si dentro de las leyes con un 75 % de votantes. Independencia no, porque de forma unilateral es imposible, ni con ejercito propio, ni sin el apoyo de Europa.
    En resumen Urkullu y los vascos fueron mucho mas listos al pasearse por Europa para saber si seria viable su caso.
    En todo caso con el cupo vasco, o un federalismo oficial, no creo que este muy errado, si indico que un 60-70 % de Catalunya lo apoyaria.

  4. Sr Foix: mentres el PP tingui tant a amagar s’ allargarà el tema Catalunya tant com calgui.
    Que hi ha corrupció?Catalunya i els catalans son el problema
    Que rescatem bancs i ens gastem tots elsquartos? Catalunya i els catalans son el problema
    Que apujen la pensió dels jubilats un 0,25%? Catalunya etc….
    Que l’ atur no s’atura?….id.
    Que tenim un govern de pena? …..més idem de idem
    Que……….(…….). Re idem !

  5. Sr. Foix : Penso que aquest brot obsesiu d’independentisme de ciutadans de Catalunya, está mes provocat per un efecte òptic, de veure la gran massa de gent, que sumaban uns 2.000.000 de personas, manifestansa amb banderas de independencia, ect. per tot arreu de Catalunya.

    Considero que aquest efecte òptic, va donar força psicológica a els que volen la independencia SI ó SI.

    Oblidant que a Catalunya som uns 6.500.000 de ciutadans, dits catalans, pero que el 55 % d’ells, son nescuts a fora de Catalunya, dintre de la Espanya plural ó be simplement son descendents directes d’ells,pero nescuts a Catalunya.

    Tambe hem de considera que la inmensa majoría d’habitants de Catalunya, no som independentistes, ni españolistes, Encara que som catalans de soca i arrel i antepassats incluits.

    En aquesta independencia s’hi han afegit els antisistemas, que de fet han espantat greument a el gran capital catalá, l’espanyol i el europeu.

    Aixi que els famosos catalans hem quedat sols, no pas per demanar el referendum ó la independencia sino pel tema dels aprofitats » antisistema »
    que s’hi han barrejat innecesariament.

    Penso que el que ha de fer Catalunya, es negociar beneficis e interessos comuns, amb el gran capital catalá i l’ espanyol incluits.

    Que es el que no ha fet encara i per aixo estem encallats.

    Només es la meva opinió.

    • Pues esta vez puede pasar…a rio revuelto ganancia de pescadores, pero al reves, es decir que nadie gane.

  6. Y el nuevo «bocas» del juntspelquefagifalta el tal Eduard Pujol tela tambien. Dijo que le seguia un tio en patienete que seguro que era del cni.
    El nivel, desnivel, es acoxonante.

    • No hace falta seguir a nadie. Te montan un pollo con cualquier excusa. El fiscal que corresponda te lo afina y cualquier juez con ganas de hacer carrera te monta una exhibición de represión por odio a….

  7. Una independencia de la señorita pepis es lo que montaron esta colla de descerebrados que ademas lo iban anotando todo para dejar un rastro bien guapo que siguen removiendo 155 y otros mediante, el bando vencedor.

    El mirlo blanco de la derecha le ha dicho al fugitiu en cap que deje de hacer el indio. Estos neofalangitas son la milk.

    Lo mas penoso son los que estan privados de libertad desde ya hace demasiados dias por participar en un aquelarre a la postre del tres al cuarto.

    Yo tambien soy independentista, si, de toda esta gente tan nostrada tambien.

  8. El paper ho aguanta tot.
    Tant de les llibretes com dels diaris.
    Il-lusos.

Comentarios cerrados.