Tres reptes immediats de Quim Torra

Quim Torra ha de formar govern i establir el marc de les relacions amb Espanya

El president Quim Torra ja està investit. Té el repte de formar govern i de presentar-lo al Parlament. Conec en Quim Torra des de fa temps. No havia llegit cap dels seus tuits. Però sí que he parlat amb ell dels seus llibres i del coneixement que compartim sobre el periodisme durant la República i la Guerra Civil. No parlava de Chaves Nogales ni d‘Arturo Barea. Però és igual. De fet, li vaig presentar un dels seus llibres fa uns quants anys. Enamorat d’Eugeni Xammar i un pèl crític amb Josep Pla tot reconeixent el talent de l’empordanès. L’enemistat entre els periodistes del periode republicà fou ferotge.

Quim Torra té tres reptes immediats. El primer és aclarir si la dependència de Carles Puigdemont és un pacte de sang o bé és un acord que es pot vulnerar total o parcialment en qualsevol moment. Els dos presidents parlant com a tals a Berlín indicaven que estàvem en una presidència bicèfala, la de fora i la de dintre. La que l’amo pren les decisions i l’encarregat que les executa. Això ho veurem en els primers càrrecs que anomeni quan formi govern.

El segón és quin govern formarà i quines seran les complicitats que estableixi amb ERC que està només a dos escons de Junts per Catalunya. Qui manarà més. El factor CUP és imprevisible. Ja va dir Carles Riera que hi havia un interès superior, la independència, que estava per damunt de tot. O sigui que si la finalitat és adequada els mitjans, tant si val.

El tercer repte és com encetarà el diàleg que ha demanat oficialment, per carta també, amb Mariano Rajoy . Un diàleg sense condicions. Però, home, què vol dir un diàleg sense condicions? Entenc que les dues parts, Rajoy i Torra volen dir que poden anar a seure en una mateixa taula amb la idea de que l’altre acceptarà les tesis que se li presentin com un punt sobre el qual no és pot negociar. Un parlarà de la sagrada unitat d’Espanya i l’altre li dirà que com es pot negociar la independència. Això no és un diàleg sinó una confrontació des de posicions irrenunciables.

Si aquest punt no és superat, no veig altra sortida que una dura lluita, violenta si cal, perquè l’altre accepti les tesis del contrari. No serà, tan de bo m’equivoqui, un diàleg que ens porti enlloc.

  18 comentarios por “Tres reptes immediats de Quim Torra

  1. Sr. Foix y compañeros del blog : Poco a poco se han ido sumando las respuestas y con las opiniones estámos consiguiendo entre todos, demostrar la realidad de lo que nos ocurre en el problema de España-Cataluña y el …porque… se produce este.

    Como también la mas sensata solución REAL, que debería darse.

    Recomiendo encarecidamente volver a releer y meditar, el art. de nuestro anfitrión Sr. Lluis Foix y sumarlo con las sabias respuestas de nuestros compañeros actuales del blog.

  2. ¿Dónde se encuentran los que tienen que arrimar el hombro para que triunfe el bien común y pacten con quien ahora gobierna?
    Están instalados en el infantilismo político. Confunden una actitud crítica y de fiscalización -que por supuesto deben ejercer- con un deterioro activo de la convivencia. ‘ articulo El infantilismo político,reeditado, 2013 autor BIEiTO RUBIDO.
    «El pacto es una de las mejores expresiones de la democracia. Pero exige cesión, y el contexto no es el más propicio para ello» El mayor problema de España es la crisis de un proyecto común
    El mayor problema actual de España no es ya la crisis económica, aun siendo lo grave que es. El mayor obstáculo para volver a levantarnos es la crisis de un proyecto común, donde todos tenemos que ser responsables. Ahí es donde se puede estar equivocando el presidente del Gobierno; no en otros asuntos, como algunos pretenden confundir con sus clamores individuales. Se equivoca Mariano Rajoy al no plantear la salida del amplio catálogo de dificultades que padecemos como una misión colectiva a la que estamos llamados cada uno; al no formular una propuesta a toda España de esfuerzo global como vía para recuperar nuestra autoestima y madurez» Bieito R 2013

      • El discurso político se simplifica, dogmatiza, se agota en sí mismo, se limita a meras consignas, sencillas estampas. Pierde la complejidad que correspondería a un electorado adulto. En concordancia con la visión adolescente del mundo, no se exige en los líderes políticos ideas, capacidad de elaboración, sino belleza, atractivo, tópicos, divertidas frases, una imagen que conecte con un electorado envejecido en edad pero muy rejuvenecido en mentalidad.
        Infantilización: los derechos, o privilegios, imperan sobre los denostados deberes
        Los nuevos tiempos son testigos de la preponderancia de los rasgos infantiles sobre los maduros. La impulsividad, los instintos, dominan a la reflexión; el placer a corto plazo a la búsqueda del horizonte. Los derechos, o privilegios, imperan sobre los denostados deberes, esas pesadas obligaciones de un adulto. La inclinación a la protesta, al pataleo, domina a la auto superación. Y la imagen se antepone al mérito y el esfuerzo.https://disidentia.com/incontenible-infantilizacion-occidente/Muchos olvidan que la madurez consiste básicamente en la adquisición de juicio para distinguir el bien del mal, la formación de los propios principios y, sobre todo, la disposición a aceptar responsabilidades. Y que los dirigentes han contribuido con todas sus fuerzas a diluir o difuminar la responsabilidad individual..
        La mentalidad infantil encaja muy bien en la sociedad compuesta por grupos de intereses, que tan magistralmente describió Mancur Olson.

  3. Una clarificadora cita de Petronio, escritor y político romano durante el imperio de Nerón: “El mundo quiere ser engañado, así que deja que se engañe”.

  4. Sr. Foix: No em procupa ni tampoc em obsesioni que Catalunya estigui manada desde el Gobern Central. No m’agrada gens, perque es humilllan. Pero desde el passat gobern de la Generalitat, durant la época de la mentalitat del » Peix al Cove » …la mentalitat dels catalans ha cambiat pel desencis i la frustració i el perjudici, provocat a Cataluña i a tota España.

    L’expoli del Estat i desde l’Estat, s’ha fet desde tot arreu d’Espanya,no nomes desde Catalunya. Ara España i Catalunya estem en general empobrits i endeutats.

    Els grans corrupters ens han hipotecat el nostre present i el futur dels nostres descendents. I em refereixo a tot España, incluida Catalunya.

    • P.D. Si Catalunya va aguantar tot el que feia la Dictadura, tambe podrá aguantar i soportar la nova dictadura del art. 155, que tambe te, els seus del » Peix al Cove »

      Aixo si, que no cambiará mai, » in secula seculorum «

  5. Sr. Foix : Continuo pensando que el problema principal de España-Cataluña, no es Cataluña, ni tampoco su pseudo-separatismo, pues dicho separatismo viene provocado por la corrupción institucional admitida, aceptada y tolerada por algunos, pues no son todos los que hay, ni mucho menos.

    Pero de haberlos ahilos y siempre los habrá en todo el mundo.

    De ahi viene el expolio atribuido al Estado, pero los verdaderos culpables del expolio son los grandes corruptos, introducidos como topos en el sistema de gobierno. Engañando a sus amigos y a sus compañeros de partido honrados y éticos, situados en el gobierno que sea.

    Esta es la razón principal del… ¿ Porque de Cataluña ? a la que le seguirá toda España.

  6. Sr. Foix : Fa dias que medito sobre en Quim Torra i penso que encara que ha fet molts tuits d’opinió propia, que el perjudiquen, pero a la hora de la veritat … actuará com en Felipe Gonzalez, en alló que va dir, avans de guanyar les eleccións a President d’Espanya … » La NATO de entrada NO » y tal com va actuar i decidir sobre la NATO, cuan ja era President d’España. …decidint enviar com a Secretari General de la NATO a en Javier Solana ( del PSOE )

    Opinar i criticar es facil, pero gobernar de veritat amb talent, honestitat i ética es una altre cosa, molt mes dificil.

  7. No creo que el Sr. Torra se plantee ningun reto que fuera a redundar en su consecucion en beneficio del global de la ciudadania.
    El Sr. Torra va a piñon a lo suyo que bien bien no sabe ni el lo que es porque es dificil describir lo imposible.

    Y el reto de formar gobierno? de reto res de res Sr. Foix, Bargallo redivivo, Maragall que preside cualquier mesa de edad que se le ponga, un par de pipiolos o pipiolas y nombramientos imposibles a quienes estan o huidos o en prision.

    Las sisas petan por todas partes.

  8. Comparteixo la idea del Sr. Foix de que en realitat els diàlegs sempre tenen condicions si l’objectiu del diàleg és quelcom més que un acte de cara a la galeria. Des de l’independentisme hem de reconèixer els errors i donar fora a la idea de la seva construcció pacífica amb majories de veritat sostenibles, que seran aquestes les que alimenten la força d’un diàleg més efectiu. Crec que l’unionisme amb majoria absoluta destacada d’ascons i vots no tindria arguments per no seure amb una altra actitud. I estem d’acord perque ERC i JxC hi han dit sempre que els mitjans no justifiquen els fins. L’unionisme aquí si que s’enfonsa en els seus arguments que actua exclusivament amb la coacció, utilitzant la por i la violència. Els presos polìtics, els ferits en el 1O i tota l’estratègia mediàtica que fa vergonya aliena (TVE). Ho demostren. En aquest últim punt avui s han publicat dades en les que es demostren que el mes de desembre l unionisme va tenir mes presencia a TV3 que l independentisme …

  9. Sr. Foix, fa molts anys que el llegeixo, i comparteixo la majoria de les seves opinions, menys les que té sobre la independència del país que disten molt de les meves. Quan diu que no ens portarà enlloc, que podem fer? La seva tercera via que sempre defensa, on es porta? a la frustració permenent, amb 8 anys no hi ha hagut cap oferta des d’Espanya, ni un concert a la catalana? No creu que com a catalanista persistir amb reformar Espanya amb qui ens vol colpejar, exiliar i tancar a la presó, aquesta si que no porta enlloc? Que ha de passar més perquè cregui que l’únic camí que ens han deixat és la sobirania plena?

    • Durant aquests anys passats les persones independentistes han incrementat en nombre gracies al PP i tingui el convenciment que en el futur amb CIUDADANOS seguiran creixent. Estigui tranquil.

Comentarios cerrados.