Elliott, Catalunya i Escòcia

El professor emèrit John H. Elliott, l’hispanista més prestigiós d’Oxford, acaba de publicar una història comparada de Catalunya i Escòcia.

Les històries del nacionalisme de Catalunya i el d’Escòcia són molt diferents però alhora tenen molts punts en comú. L’esforç intel·lectual i humà de John H. Elliott, el més veterà dels hispanistes anglesos, és molt notable en reconstruir una història comparada de Catalunya i Escòcia sota l’angle dels esdeveniments que s’han produït en els dos països en els últims quaranta anys. Escocesos i catalans, unió i desunió és el títol de l’edició en anglès que ara sortirà traduïda al català i castellà.

Elliott fa jugar en el tauler dels moviments nacionalistes el paper de les metròpolis respectives i, sobretot, el marc europeu en el qual les ambicions de la nació escocesa i la nació catalana han hagut de moure’s per plantejar els seus objectius. L’historiador emèrit d’Oxford no ha fet un llibre a corre-cuita sobre els moviments de caire secessionista que s’han produït a Escòcia i Catalunya en els darrers anys sinó que es remunta a la història secular d’aquestes dues nacions respecte a Gran Bretanya i Espanya.

Una de les constants d’Elliot és situar el conflicte entre els regnes de Castella i la Corona d’Aragó molt al començament de la unió entre Isabel i Ferran. En el seu llibre sobre la Revolta dels catalans, un estudi de la decadència d’Espanya des de 1598 a 1640, es destaca amb documents que les desavinences s’iniciaren en el moment en què Castella es fa seva la descoberta i colonització d’Amèrica desplaçant la corona aragonesa d’aquella empresa colonitzadora. Tots els Àustries tingueren grans dificultats per entendre’s amb els aragonesos i catalans retardant tot el possible la jura de les Constitucions. A partir de 1714 és quan s’imposa l’hegemonia borbònica i s’esborren les Constitucions per les quals es regien els catalans i la resta de membres de la Corona d’Aragó. Aquell canvi unificador s’emmarca en l’àmbit de la guerra de Successió d’abast europeu arran de la vacant que deixa la casa d’Àustria en morir sense fills el rei Carles II.

Elliot fa un recorregut extens per la història britànica, escocesa, catalana i espanyola, amb les seves complexitats i els seus encerts i errors. No és casual que els moviments nacionalistes s’iniciïn quan les metròpolis perden poder com a potències internacionals. En el cas d’Espanya és el 1898 i a Gran Bretanya acusa el seu declivi a partir de la segona guerra mundial. Sigui quin sigui el resultat de les decisions que s’estan prenent actualment, les causes dels nacionalistes catalans i escocesos, diu, perduraran molts anys.

L’historiador no fa prediccions però tampoc es tanca a qualsevol sortida inesperada dels dos conflictes. Els polítics i els analistes poden caure en la temptació de donar més importància a les consideracions racionals que a la força dels sentiments i les emocions per adonar-se amb sorpresa que els dictats de la raó, al final, no han guanyat. Els casos català i escocès suggereixen que tant les societats com les nacions no responen necessàriament als arguments que d’una manera tan categòrica defensen els partidaris o detractors de la independència. La història no és una ciència exacta i molt menys predictible. La història s’inventa.

Les causes d’aquesta nova realitat són múltiples, llunyanes i properes. El que no es pot afirmar, diu Elliott, és que ni en el cas d’Escòcia ni en el de Catalunya, l’opressió o la manca de llibertats poden invocar-se com a arguments per la independència “com encara utilitzen alguns nacionalistes radicals catalans”.

És recomanable la lectura de la història comparada de Catalunya i Escòcia respecte a Espanya i Gran Bretanya. No és una mirada hostil a ningú sinó un estudi fruit d’un hispanista que parla i entén català i que té un gran respecte pels fets de la nostra història col·lectiva. El que ha passat aquest segle a Escòcia i a Catalunya també és un símptoma de les noves situacions creades arreu del món com a conseqüència del rodet igualador de la globalització.

Acaba fent esment a la despreocupació dels governs britànic i espanyol per prendre’s seriosament inquietuds i preocupacions que molt sovint han estat fortament arrelades en la ciutadania i que dissortadament han estat menystingudes per insignificants pels governs de Londres i Madrid. Aquesta despreocupació dels governs centrals a comprendre les barreres culturals i emocionals que han marginalitzat molts escocesos i catalans és una causa de descontentaments constants.

Elliott entén que la falta de diàleg és el fracàs de la falta d’imaginació o la incapacitat de posar-se al costat de l’altre per entendre el poder que tenen les emocions i els sentiments. La manca d’imaginació ha estat molt sovint la causa principal dels conflictes ja endèmics entre Madrid i Barcelona i entre Londres i Edimburg.

Publicat a el Punt Avui el 21 d’octubre de 2018

4 comentarios

  4 comments for “Elliott, Catalunya i Escòcia

  1. Albert.
    22/10/2018 at 09:13

    Sr. Foix : Gracies Sr. Foix, una vegada mes, per la seva bonhomia al permetens a tots el contertulis i contertulies, del seu foixblog, respondre lliurement, donant les nostres opinions.

    Penso exactament el mateix i arribo a les mateixes conclusions, que Mr. John H. Elliot i que voste.

    Prenc bona nota de tot i en especial del últim paragraf. Aon queda expresat en pocas paraules, la conclusió definitiva en que arriba
    Elliot i tambe voste Sr. Lluis.

    Tambe… hem sumo a vostes dos, en la mateixa opinió, doncs es la mes talentuda, la mes meditada i la que te mes criteri de la solució que hauria de aplicarse i la mes facil.

    Pero molt em temo, que la cobdicia d’alguns ( perque no son pas tots )… grans corrupters, presuntament, del poder de cada gobernancia, impideixen e impediran cualsevol solució de dialeg, concens i negociació de interesos económics de les parts. Principalment de la importantisima i poderosa economícament parlant, … locomotora principal … » La vaca lechera … Cataluña «

    • Albert.
      23/10/2018 at 08:10

      P.D. Avui estaba pensant que tant Anglaterra com Espanya, acostumats a dominar les colonias de ultramar, ens tenen tant alla Escocia i aqui a Catalunya ó a tot el Reina d’Aragó, com a colonias.

      De les cuals, alguns ( perque no son pas tots ) dels poderosos capitalistes de les seves gobernancies, presuntament en treuen grans profits multimil-lionaris en euros i es per aixo a Anglaterra, eixos malfactors del poder, s’han inventat el Brexit. I aqui a España, Idem de Idem, amb els malfactors espanyols, culpán a Catalunya devant dels espanyols com a culpable de tots els mals d’ España.

      La cobdicia i la corrupció FOMENTAN aquest enfrontament innecesari i evitable, per alló de » A rio revuelto, ganancia de pescadores. »

      Mentrestant la poderosa China amb la seva mentalitat doble, de aplicar el comunisma i el capitalisme… per els seus, … es va instalant silenciosament a España i a tota la resta del mon, junt amb altres paisos estrangers com Paquistant, per exemple, junt amb les 950 mafias i molts dels seus capos d’arreu del mon, aprofitant que … aqui a España, nomes es parla de Cataluña, pero sense escoltar e interesarse per el seu ¿ Perque ? … Que es el mateix… que el de tot España.

      I per aixo seguim encara …amb la …

      VERGONYA !!!… VERGONYA !!! …VERGONYA !!! …

  2. dogbert
    21/10/2018 at 21:28

    Lei la Epaña Imperial de Elliott. Apasionante.
    Historia.
    Nos ponemos estupendos buceando en lo que ya esta bajo tierra.
    Hay que tener buena memoria y respetar las raices, claro que si, pero no ni ha prou.
    A cualquier parte, pero adelante.

  3. Brunet de Bellmunt
    21/10/2018 at 18:52

    Lluis,
    Brillant article i que ajuda a entendre el que esta passant.
    M’agradaria la “Traduccio al castella”, del article per reenviar-lo a amics que no entenen el nostre idioma.
    Bon cap de diumenge,

Comments are closed.