Esquerra, per ara, té la clau i el duro

ERC, per ara, pot decidir la investidura d’un govern d’Espanya. És la seva hora de glòria.

No podríem viure ja sense dies històrics i el suspense informatiu que ens porta cada dia. Manifestacions, Tsunamis, Clàssics, eleccions, declaracions dels més alts tribunals, investidures de governs centrals que es decideixen en una presó per la decisió d’un pres convicte amb una sentència del Tribunal Suprem…
Molt normal, això no és. Però és el que hi ha. Els vots de la governabilitat espanyola depenen d’un partit que no entrava dintre dels paràmetres de Pedro Sánchez fa un parell de mesos. Però Esquerra Republicana és absolutament imprescindible si es vol mantenir l’opció d’un pacte d’esquerres per tal de governar els propers anys.
No s’havia conegut una situació igual. Catalunya pot semblar que és un problema per la governabilitat d’Espanya. Però és la única solució si ens atenem a la geometria parlamentària. Pot haver-hi pacte d’investidura però la legislatura serà convulsa, probablement curta, amb els pressupostos ballant des del minut zero.
Quan hagi passat la investidura caldrà trobar una solució al problema català que és el que ocupa i preocupa a la política catalana, espanyola i europea. No es guanya amb manifestacions, titulars, congressos i declaracions constants. Es guanya pel diàleg, la comprensió de les posicions de l’altre, la capacitat de cedir en els propis punts de vista.
Hi ha un problema entre Catalunya i Espanya però també hi ha un problema tan greu entre els catalans. La societat catalana està dividida i l’independentisme, també. Això no és nou. Es lliura una batalla amb Madrid i, alhora, una pugna interna dintre de Catalunya entre els independentistes que es mouen en el triangle Puigdemont-Torra-Junqueras i els constitucionalistes que estan esbarriats entre el centre esquerra, centre dreta i dreta pura i dura.
Esquerra ha celebrat el Congrés aquest cap de setmana. Ha proposat per una notable majoria el donar suport a la investidura, mantenir el dret d’autodeterminació i celebrar un referèndum no pactat si s’escau. Es a dir, totes les opcions queden obertes i ERC pactarà amb els socialistes sempre i quan les seves ambicions de celebració d’un referèndum siguin respectades.
Pedro Sánchez sembla acceptar totes les ambicions de Oriol Junqueras que ha enviat des de la presó un discurs pausat, tranquil, que semblava més una homilia que un discurs polític. Tot queda obert. A Sánchez li interessa ser investit i després buscar fórmules per governar pactant de manera puntual cada dop.
Però el factor Puigdemont ha despertat i és un factor determinant de la política catalana i espanyola. Els republicans sempre guanyen a les enquestes però a l’hora de les urnes en surten perjudicats fins al punt que la vella Convergència ressorgeix i guanya la partida. Ja ho veurem.
És probable que hi hagi investidura en les properes dues setmanes. Però el que importa és la governabilitat a mig i a llarg termini. També l’estabilitat interna a Catalunya. Esquerra, per ara, té la clau i el duro.

13 comentarios

  13 comments for “Esquerra, per ara, té la clau i el duro

  1. Francesc
    24/12/2019 at 15:08

    Y para quién quiera leer un cuento muy pertinente en estas fechas que lea a Charles Dickens en «Canción de Navidad».

  2. Àfrica
    24/12/2019 at 11:03

    Guerau de Liost, Nit de Nadal (1918)
    NIT DE NADAL

    La gent reposa
    colgada al llit.
    El llop no gosa
    moure brogit.
    D’un vell estable
    mal ajustat
    la llum eixia.
    Fuig el diable.
    La nit és dia.
    Jesús és nat.

    El bou recula
    poquet a poc.
    “Decanta’t, mula,
    per fer-li lloc”.
    Oh meravella!
    Penja una estrella
    de l’embigat.
    Les profecies
    són aquests dies.
    Jesús és nat.

    La neu afina
    xòrrecs avall.
    Canten el gall
    i la gallina.
    Els àngels broden
    el cel d’estrelles.
    Els pastors roden
    amb vestits nous
    perdent els bous
    i les esquelles.

    Guerau de Liost -Jaume Bofill i Mates.
    Dins La ciutat d’ivori (1918)

    Bon Nadal bona gent!!

    • Francesc
      24/12/2019 at 14:58

      Bon Nadal Àfrica!

  3. Francesc
    23/12/2019 at 20:41

    Lo que a veces no tengo claro es que partidos deben hacer ese tripartito.

    No es broma ja, ja, ja.

  4. Francesc
    23/12/2019 at 20:17

    Yo lo tengo claro:

    Tripartito en Cataluña y tripartito en España.

    Adéu procés y bienvenida la política para solucionar los problemas de la gente.

    Saludos cordiales,

    Y Feliz Navidad

  5. Albert2
    23/12/2019 at 16:20

    Francament, mirat en perspectiva això és de còmic. Els mateixos que el 2017 ens deien que estàven construïnt un nou Estat d’Europa, i que el referèndum de la independència es faria si o si. Els mateixos que als que mostràvem dubtes i recels ens afirmaven que estava tot estudiat. Els mateixos que el 27.10.17 van vetar la convocatòria d’eleccions autonòmiques (155 monedas de plata). Els mateixos davant qualsevol proposata d’ entesa pel desenvolupament autonòmic deien que això era «pantalla passada» i que amb Espanya no hi havia res a pactar que no fos la independència…. són ELS MATEIXOS que ara ens venen un suposat acord que no és altra cosa que acatar el marc legal i estatutari vigent.
    Per mi fan el que han de fer, sobre la base del possibilitisme, i sense claudicar. Però per aquest viatge no calien alforges, ja que pel camí tots hi hem perdut molt. I el pitjor, ens han ENGANYAT, I HO SABIEN. Que posin cara de solemnitat i trascendència no justifica la seva total INCOHERÈNCIA.

    Per arribar aquí, no calia córrer tant……. (tenim pressa, deien)

  6. R
    23/12/2019 at 13:12

    No hay llaves maestras. Hay llaves que van probando cerraduras,,,,y asi nos va, viendo como pasa el tiempo, y los trenes del desarrollo

  7. Albert
    23/12/2019 at 07:25

    Sr. Foix : Visto lo visto,…. la realidad y las consecuencias, el pasado, el presente y el futuro, me han pensar que España en su conflicto con Cataluña y viceversa, necesitamos todos volver a la época vivida de paz y tranquilidad de los años, en que los unos y los otros convivian juntos e iban de Bar y de Cenas juntos con los del Peix al Cove.

    La paz, la convivencia, la unidad y la buena relación de España-Cataluña, la hacia la participación, de todos los parlamentarios políticos, en los acuerdos entre las … comisiones…y reuniones para todos y entre todos.

    Esa es la clave del entendimiento, la paz y la tranquilidad en España, Cataluña incluida.

    Ó comemos todos ó no comerá nadie.

  8. Bet
    23/12/2019 at 06:48

    ERC, de moment, el que fa es pujar els impostos a Catalunya. Quan s’adonin els seus votants que es l’unic que han fet, vindrà la davallada.

    Al Sr. Sanchez nomes li interessa governar, com sigui i amb qui sigui….em sembla que té molt dificil mantenir un govern estable.

  9. dogbert
    22/12/2019 at 21:31

    En cualquier caso seguiremos en la incertidumbre in progress que ha creado el sistema para que estemos distraidos.
    Esto es otra meta volante mas para ellos, unos y otros, que estan a lo suyo que cada vez es menos lo nuestro.
    La clau, el duro i la cara molt dura que tenen tots plegats.

  10. Albert
    22/12/2019 at 20:36

    Sr. Foix : Penso que l’esquerra te la clau i el duro, pero que no te pas el pany de la porta principal.

  11. Jaume T.M.
    22/12/2019 at 19:38

    Potser, i serà de celebrar, hi haurá investidura. El que jo veig complexe és la legislatura. Tan de bo no sigui així, doncs ja portem massa temps d’incertesa política.

Comments are closed.