Un tsunami de veritat

Enguany no podré veure l’esclat impetuós de la primavera com el que mostren aquestes ruelles dels sembrats. El coronavirus ho ha impedit.

El coronavirus és comporta com l’arma invisible més destructiva que hem conegut. Els dies que vivim són incerts. Els carrers estan buits d’ençà tres setmanes. El nivell cívic de la majoria és inqüestionable. Al interior de les cases s’hi fa vida engabiada. Gran consum d’informació que circula en temps real per les xarxes, televisions, ràdios i diaris. Però no sabem el què passa. Potser ningú ho sap.

Les relacions amb els veïns s’han fet més properes. Alguns ens intercanviem missatges si sabem el telèfon. Massa ministres i consellers fent rodes de premsa corals, llargues, repetint-se, explicant el drama durant massa hores. Trobo en falta més personal sanitari explicant les seves experiències en primera línia lluitant contra el virus. I jugant-se la vida. Són els tranquils i pacífics lluitadors a les trinxeres d’aquesta guerra sense soldats i sense enemics armats.

L’esclat de les vuit del vespre és el moment màgic de cada dia. És l’homenatge dels confinats als pisos i a les cases a tots aquells que s’arrisquen per salvar vides i els que passen pel tràngol d’informar a les famílies de les fatalitats dels quen han estat vençuts pel virus. Són els treballadors essencials perquè els serveis bàsics funcionin.

Encara em pregunto si el que estic veient i vivint és veritat o és un malson, una mentida, un atac passatger. I no, no somnio. Les notícies de la mort de persones properes em confirmen els efectes devastadors d’un tsunami de veritat, global, que sembra el desconcert en les societats més avançades. Els que es pensaven que el poder estava a Silicon Valley i a les empreses que cotitzaven sempre a l’alça a les borses han vist que una epidèmia vírica ha destrossat la seva hegemonia i el monopoli del poder.

Passarà la pandèmia i deixarà molta trencadissa pel camí. No sabem quan ens deixarà tranquils. Però la manera de viure i de comportar-se canviarà i segurament tindrem un respecte més autèntic per les forces de la natura. Veurem, una vegada més, que la natura sempre s’hi torna quan es travessen línies del tot vermelles que no s’havien de creuar.
Trobo a faltar moltes coses aquests dies de confinament. Però enyoro sortir del pis per contemplar en directe la implosió lluminosa de la primavera. M’hauré perdut enguany el despertar eufòric de les flors, les vinyes, els olivers, els sembrats. La primera mirada de cada dia no ha estat trobar-te amb les carícies de l’albada, del sol que apunta a Orient i la lluna que queda desfigurada per la nit transparent que ens abandona. Trobo a faltar la sorpresa de descobrir que el que és nou és molt vell.

No és només la visió pagesa de la vida, tan rica i tan realista, tan espiritual i tan materialista, tan autèntica. És un apropament als misteris de la Creació, als comportaments inesperats i alhora tranquils, silenciosos, de la terra tan sovint maltractada.

El gran Shakespeare ho diu en boca de Proteu en Els dos cavallers de Verona: «Oh, com s’assembla, aquest amor en brot, a aquell dia d’abril de glòria incerta que ara, amb la llum del sol, net es desperta i ara ve un núvol i s’ho emporta tot». Joan Sales comença el seu gran relat de la Guerra Civil, Incerta glòria, precisament amb the uncertain glory of an april day. Hi ha un moment de la vida que sembla que ens despertem d’un somni. Espero que arribi aviat i lliures de pandèmies ens podem passejar pels camps contemplant i respectant més les coses creades.

  18 comentarios por “Un tsunami de veritat

  1. Lamentablemente, aunque China señalaba el camino, la mayoría de los gobiernos, incluyendo el español, ha preferido sumirse a placer en la etapa de negación y recomendado “lavarse mucho las manos”. A Italia ya la han sacado del ensueño de un bofetón. Los demás iremos pasando por la misma “penituria”…”En El Mundo el pasado día 18, un artículo de un experto en salud pública de la OMC Juan Martínez Hernández, contaba que en una reunión el 30 de enero en el Ministerio de Sanidad, varios técnicos en contra de la opinión de al menos otro, sostuvieron que el nuevo coronavirus era un agente (infeccioso) del grupo 2 (casi benigno), en vez de considerar que era del grupo 4 (que puede causar infección grave y mortal) y que esta fue la clave de toda la mala gestión posterior. Lo que podía pasar, después de lo ocurrido en China y en Italia, era muy previsible.

  2. ¿En qué momento se perdió el control? La respuesta es sencilla: “al principio en el escenario de control”. Aquí la consigna, cuenta Martínez, “a diferencia de otros países como Francia o Alemania, era poner en cuarentena domiciliaria a los positivos y dejar hacer vida normal a los contactos estrechos de éstos. Aquí perdimos casos que se pudieron convertir en contagios en otros puntos”. En este sentido, subraya que nuestros vecinos germanos han sido más estrictos: “En Alemania, los positivos se hospitalizaban, aunque no fueran graves y los contactos estrechos se mantenían en el domicilio aislados. Así se evitan nuevas transmisiones”. O sea, que las medidas de las cuarentenas y los aislamientos, a pesar de la radicalidad de las mismas, “debieron haber sido todas obligatorias”, subraya y añade que “a veces dosificar las medidas es un acto pedagógico, pero son decisiones necesarias para evitar escenarios más negativos”. Juan Martinez tecnico OMS, advitio al gobierno en enero, que no era un virus-gripe tipo riesgo 2 que era un tipo virus riesgo 4 que se debian de tomar medidas

  3. La semana fatídica fue de 5 al 12 de marzo donde se debio actuar para frenar el avance de la pandemia, cerrando los dos focos que habían, después seguimos con el error de dejar el transporte al 50 % abierto 20 días, después no forzar el uso de mascarillas fue otro error. Ahora el próximo error seguramente será forzar la salida para trabajar el dia 14, creo que deberían esperar una semana mas, hasta que todos tengamos mascarillas. Respecto a los test, en las primeras semanas son muy utiles, ahora ya veremos su utilidad, tampoco creo que se tengan los suficientes. Espero que en la segunda ola,estemos mas preparados.Pero los avisos no sirven de nada.

  4. Sic El que es indiscutible és que hi ha massa militars, guàrdies civils i policies nacionals enlloc de personal sanitari.”·

    Te refieres a la administrativa Verges?

  5. He viscut rotes,les guerres (nat el 1927)
    USA,out” o USA, ,wil overcome?
    Recordo Pearl Harbor . va,ser el principi del fi del Japó I per extensió dels paisos de l Eix
    La,democràcia,sempre venç.
    He viscut la Xina,de les bicletes ara, és forta I galleja,com L Alemanya,de Hiler com el Japó dels Kamicaces….és el pricipi de la seva fi
    EL món futur serà demócrata….Hong Kong és la senyal

    JOAN MARTORELL I BARBERÀ

    Carretera de Terrassa 30
    08230 MARADEPERA
    TELF 837870535
    DNI 39054045 E.

    Obtén l’Outlook per a l’Android

  6. Res serà igual,ho pensem però serà real i no serem més bons,serem expectants desconfiats uns dels altres.
    Així som els humans prometem,i quan arribi l’hora serem el erem…
    M,agrada llegir el que escriu Sr. Foix. SALUT I EMPENTA .

    • Mercè, perdona el meu optimisme radical; No estic d’acord amb el que dius, crec que millorarem i molt. Com diu el Sr. Foix, estem prenent consciència de la nostra fragilitat i això és bo.
      “La conciencia es la capacidad del ser humano para percibir la realidad y reconocerse en ella, mientras que la conciencia es el conocimiento moral de lo que está bien y lo que está mal”.

      Ho escric en castellà perquè ara mateix en català em surt el mateix mot per definir les dues situacions.

      Aquesta crisi ens aporta una gran dosi de inevitalble “consciencia”, gràcies a la que tindrem més “conciencia, ” per assumir la nostra responsabilitat en el benestar global dels éssers vius que habitem el nostre preciós planeta Terra.

      • La consciència és té quan som fràgils i apurats,una vegada estem bé la nostra personalitat no canvià.De ben segur que no serà tot igual i això ens recordarà el que val la pena i ser més empatics.

  7. Suposo, senyor Foix, que deu escriure els articles en castellà, perquè la traducció que se’ns dóna és, francament inacceptable. Per què no fa els articles directament en català i ens estaiaríem enrabiades. Gràcies.

  8. Sr. Foix : ” Un tsunami de veritat ” … El ser huma s’habia arribat a creure que era superpoderós i que era capaç de fer i desfer en tot i per tot, pero la naturalesa del cosmos del nostre mon global, l’hi ha demostrat que un virus microscopic, invisible i que no es veu, podría fer-nos desapareixa per sempre mes. Es l’asesi invisible.

    Penso doncs, que mentres diem que, estem d’estar units tots, per combatre amb exit de triomf, aquesta pandemía del virus covit-19…Veiem que la cuasi totalitat de la gent está col-laborant i trevallant units, callats i sumisos, per aconseguir guanyar la victoria, sobre el citat virus.

    Pero tambe observem que els que tambe haurien d’estar units, doncs s’on precisament els polítics que tenen la respondabilitat del gobern, perque gobernan, i tambe els polítics de la oposició, perque precisament, están a la oposició i per tant tambe son imprescindibles i necesaris, en democrácia parlamentaria.

    Pero en realitat no trevallant pas, tots plegats, gens units, sino que nomes ho fan veure. La oposició tambe es molt necesaria i molt util, a un pais i a un Estat.

    Pero el sentit comúi el talent brillant per la seva ausencia.

    La oposicio política ara i en aquest moment, hauría de comensar ha donar ideas creativas i talentudes per comensar a recuperar a la economía emprenedora, creativa, empresarial i financera, ect. … i no pas fer-nos perdre el temps, un altre vegada amb amenaces dels uns cap als altres.

    Son els polítics que gobernan i els polítics de la oposició, son precisament els que tambe han d’estar IMPRESCINDIBLEMENT UNITS en unitat de criteri.

    Som imbecils, decerabrats e inconscients de la próxima gran pandemía-recesió económica mundial.

    Per el bon entenedor…

  9. Ya lleva el Sr. Foix unas cuantas primaveras, (per molts anys!) esta es distinta. Le deseo muchas mas primaveras.
    Con su natural escepticismo, flema y serenidad, nuestro anfitrion, nos viene a decir que quiza nadie sepa lo que esta pasando. No es normal.
    Pero, no podemos volver a la normalidad, porque la “normalidad” era el problema.
    Vamos a ver si sabemos leer el nuevo guion.
    Salud para todos y que la semana nos sea leve.

    • A mi modo de ver la “normalidad” seguirá siendo el problema. Rima con mediocridad.

  10. Gràcies Sr. Foix per la foto escollida. Si, malgrat la desgràcia, arriba la primavera.
    Salut a tots.

  11. . TSUNAMI MILITARISTA.

    ¿Massa ministres i consellers fent rodes de premsa sobre el coronavirus? Discutible. El que es indiscutible és que hi ha massa militars, guàrdies civils i policies nacionals enlloc de personal sanitari.

    La gestió del Govern espanyol (PSOE/Podemos) vol donar
    aquesta imatge militaritzada per terra, mar i aire. Com ho faria un Govern trifachito de PP, VOX i del CS en liquidació.

    Tant es així que fins i tot han presentat a Felipe VI amb uniforme de camuflatge, ben net i planxat. ¡Quina estètica tan anacrònica i poc europea per l’Espanya del segle XXI post pandèmia amb milers d’infectats i de morts!.

    Hom pot recordar el “Nulla estetica sine etica” del catedràtic José Maria Valverde, a l’any 1965, en solidaritat amb companys universitaris castigats pel general Francisco Franco, el dictador que va imposar al pare de Felipe VI com a rei.

    Ètic seria ara que una part substancial del pressupost dedicat a la Zarzuela, a la despesa militar, a la venda d’armament a dictadures com la de l’Aràbia Saudita fos destinat al combat contra el coronavirus i a ajudar als milers de persones afectades per la crisis sanitària i socioeconòmica des d’ara i en el futur. Ètic també seria anar a fons en el cas de Corina. PSOE, PP, Cs, sense ètica ni estètica, amaguen el Corinavirus darrera la rojigualda de la unitat

    La sentencia sencera de Valverde deia així: “Nulla estètica sine ètica. Ergo apaga y vámonos”.

    .

    • Sic “El que es indiscutible és que hi ha massa militars, guàrdies civils i policies nacionals enlloc de personal sanitari”»·

      Te refieres a la administrativa Verges reconvertida a Consellera?

Comentarios cerrados.