Una única sintonía

La imagen de Leo Messi tras el 8-2 ante el Bayern precipitó los acontecimientos en el Barça

Siguiendo muchas radios, televisiones y diarios con sede en Madrid no ha habido piedad hacia el Barça después del humillante 8-2 en Lisboa que envió prematuramente a Setién a sus tierras cántabras con las manos vacías. Como las desgracias que sobrevinieron sobre Job, todo lo que ha venido después ha servido para probar la resistencia del Barça de Bartomeu.

No se ajustaron cuentas con los jugadores sino con la directiva y muy especialmente contra el presidente al que se le pidió la dimisión desde que en Lisboa sonaron las últimas notas del ocaso de los dioses wagneriano. El barcelonismo estaba con razón enfadado, rabioso y destrozado. Se puede perder pero no ser arrollado vergonzosamente.

El burofax de Messi, la presentación de la moción de censura, las primeras decisiones del recién fichado míster Ronald Koeman, las controvertidas salidas de vacas sagradas como Luis Suárez y todas las noticias procedentes del Barça constituyen un carillón que percute negativamente sobre la opinión pública.

Pero es que en prácticamente todos los espacios mediáticos catalanes se ha tocado la misma sintonía catastrófica de juicio final apocalíptico. Desde el “somos el mejor equipo del mundo,” de Arturo Vidal el día antes se pasó a “la vergüenza es la palabra” de Gerard Piqué en la noche del desastre. Estoy muy de acuerdo con lo que pedía Piqué.

Pero la vida sigue y el barco del Barça no se ha hundido. Habrá elecciones en febrero si gana la moción de censura o en marzo, tal como ha propuesto Bartomeu. Los cambios, así ocurre en la cultura de la Premier League, no se hacen en caliente ni el Barça puede ser el eterno objeto del deseo de los que no mandan ahora. Serán los votantes quienes decidirán.

Publicado en Mundo Deportivo el 22 de septiembre de 2020

  5 comentarios por “Una única sintonía

  1. Sr. Foix i companys/es del blog: Fa dias que estic rellegin els últims articles d’En Lluis Foix, aon tambe i sumo, les respostes de opinio dels companys /es.

    Apart tambe i sumo els ultims titulars importans de les noticies que llegeixho, escolto i veig per la prensa escrita i tambe comentada de paraula i vista per la televisió.

    I penso que ens está passant desapercebut, que s’esta produint un cambi mental molt important, en la ment emprenadora e inversora especuladora de la nostre societat humana.

    Tractaré d’explicarme : Penso que actualment tenim 3 generacions d’emprenadors en la nostre societat.

    1 – La generació dels avis vells del tot i la generació dels avis normals.
    – Uns están cansats i ja no tenen ganes de fer res.
    – Mentres altres vells, encara estan molt actius mentalment i procuren –
    anar fent el que sigui i com sigui.

    2 – La 2ª generació dels madurs de varies edats. Que estan al vell mig de la generació entre els pares, els avis molt vells, els mig vells i la generació dels seus propis fills, que ara sont els nets grandets.
    Uns estan molt actius, emprenedors, inversors i especpuladors, pero es troben amb la desgracia i la barrera de la pandemía mortal del virus del Covit-19, ect.

    Estan en un inpas. Doncs volen enprendre accions, pero no podem degut a la por de la malahida Pandemia.

    3 – La última generació, aon uns ja son madurs fets i els altres encara sont joves recients.

    Tots sont emprenedors, pero a uns els retenen els vells, mentres els altres comensen a volguer emprendre alguna cosa, pero no saben… ¿ que i com ?

    De totes maneras es una generació que actua molt a travers d’internet i aon els joves i els mes joves han comensat a descobrir mentalment, a la especulació financiera i tambe les inverssions de capital especulatiu, sobretot els que disposant de gran capital mil-lionari, del origen que sigui,
    han comenssat a emprendre els negocis del codici, de les INVERSSIONS ESPECULATIVES BUITRE.

    Tant españoles com estrangeres ó internaciones, tambe Buitre.

    I que es dirigeixen exclusivament ha investigar i buscar les grans i mitjanes empreses, que sigui, pel que sigui. … La Pandemia Covit-19 ó per la causa que sigui, doncs entran en CRISIS DEFICITARIA DE CAPITAL I NO DISPOSEN DE DINER LIQUIT Ó EFECTIU, PER TREVLLAR COM CAL IPODER PAGAR A N’ELS TREVALLADORS, ECT.

    i es veuen obligats aplegar l’empresa i vendrela per 4 reals, ect.

    I aixo es precisament el que estan esperant … ELS FONDOS ESPECULADORS … DITS BUITRE.

    Aon s’hi troban la majoría de gent de totes les edats, pero generalment gent de la 2ª generació i principament joves de la 3ª generació, que donen rienda suelta mental, a la cobdicia especulativa de les INVERSIONS BUITRE ESPECULATIVES I APARENMENT FACILS I PRODUCTIVES.

    Fins aqui, el que suposo en el meu pensament mental, tot el que está passant mentalemnt, en el nostre societat humana actual.

    S’esta produint una cambi mental que comença, tot just, a actuar en la nostre societat, pero es aparenment actiu i real. Vegis la Bolsa, que está baixant de cotitsació, dons esperan els Buitres inversors, per ha actuar de buitres.

    Sembla una utopia, pero en la ment d’alguns, es real i posible que es realitsi ó que ja esta realitsant-se.

  2. Tot el camp seguira sen un clam (de corderitos)?
    El del Pati dels Tarongers va y se despide de Leonel, y va Leonel y no se va.
    Es la hora dels adeus de tot una colla de despistats, trepas i caganers.

  3. LES URNES DECIDEIXEN EN EL BARÇA REPUBLICÀ

    1.Sì, el futur del Barça ha de ser decidit pels socis que votin a les urnes. La crisi del Futbol Club Barcelona te causes internes, com la mala gestió esportiva i cívica de la directiva, i causes externes, com el funcionament del VAR a favor del Real Madrid sobretot a partir de l’aturada motivada per la pandèmia.

    2. Ara és l’hora dels socis i de les urnes, malgrat el dolorós record de la repressió política, judicial, policial i mediàtica contra els votants que acudiren a les urnes en motiu del referèndum d’autodeterminació. Només hi ha un camí vàlid i decent en democràcia, qualsevol democràcia tan si es esportiva com política. El camí de les votacions. La confrontació intel·ligent i democràtica es realitza amb propostes, la paraula, les urnes. Hi ha una altra confrontació que no es intel·ligent ni democràtica. Es la que es basa en la imposició, la repressió, el confiscar i trencar les urnes.

    3. El futur del Barça es juga, malgrat la pressió de grups mediàtics que ja ha començat, en la confrontació intel·ligent i democràtica. Confrontació republicana perquè el Barça no ha estat històricament ni és avui un club monàrquic. És una gran diferència social amb equips reials i monàrquics com el Real Madrid i el Real Club Deportivo Español que porten una denominació (“real”) i una corona en els seus respectius escuts. Una corona cada vegada més i més devaluada aquí i en el món mundial.

  4. Sr. Foix : El comportamiento de los dirigentes ejecutivos del futbol, se parece mucho al comportamiento de los dirigentes políticos ejectivos, de cada gobernanza. Asi como tambien se parecem el comportamiento de cada una de sus oposiciones idem. Tanto en la política, como en el futbol de los grandes equipos de élite.

    Existe Codicia, Corrupción, Tolerancia de ello y lo que sea de cloacas, ect.

Comentarios cerrados.