Pere Aragonès, dia primer

El primer dia del president Pere Aragonès ha prefigurat una legislatura difícil.

Penso que hi ha una gran majoria de catalans que voldrien que el president Pere Aragonès es posés a governar superant les dificultats de tota coalició de govern. Ja fa massa temps que vivim en la provisionalitat. Aquest sentiment el comparteixen molts que no votaren independentista. El que vol i necessita el país és que s’entri en un període de normalitat i les prioritats siguin les que més afectin als problemes, els interessos i les il·lusions de les persones.

La majoria social que busca reprendre les activitats rutinàries no entén com els problemes que s’albiren tenen més a veure en les discussions inacabables entre els tres socis de la coalició d’investidura que amb les preocupacions més immediates del personal.

La governabilitat de Catalunya no depèn en aquest moment de les pressions de Madrid, d’Europa o de l’oposició interna en la política catalana. Depèn de que ERC, JxCat i la CUP es posin d’acord en els punts bàsics del programa de govern. La CUP no li ha donat cent dies de treva per tal d’avaluar l’acció del nou president. En sortir el sol en el primer dia presidencial tres diputats de la CUP estaven davant d’una casa que els Mossos estaven desnonant per ordre judicial.

Hi han hagut aldarulls, algun ferit i una actuació de força per part dels Mossos. Mentre tot això s’esdevenia al carrer Lleida un grup d’Arran i uns quaranta membres del sindicat de l’habitatge han ocupat durant dues hores la seu principal d’Esquerra Republicana al carrer Calàbria. «Pere Aragonès, ni un desnonament més», deien els manifestants.

Mentre tant, el flamant nou president anunciava el nou executiu de 14 conselleries i iniciava un recorregut per les presons on hi han reclosos els presos per l’1 d’Octubre. Aragonès no comptava amb unes manifestacions tan primerenques i ha sortit del pas dient que s’estudiarien noves formes per desnonar tot reconeixent que els Mossos executaven una decisió judicial.

La prova de foc del nou govern serà com s’avenen a governar els set consellers i conselleres de cada una de les dues formacions que estan en el govern. No serà fàcil però tampoc impossible tenint en compte que això precisament és el que ha passat en el mandat de Quim Torra, tal i com explica ell mateix a les seves primeres memòries que, de ben segur, seran continuades fins arribar als detalls més insignificants. Torra és un gran expert en la memorialística periodística i política de la II República.

El tema de fons és que Pere Aragonès haurà de governar en l’època de la post pandèmia però sempre amb les antenes posades en dues direccions: cap a Waterloo i cap a Lledoners. A molts ens agradaria que tot plegat fos menys complicat i menys tribal. Penso que la gran majoria de catalans no ens assemblem en aquestes maneres tan conspiratives d’anar per la vida. Facin un pacte per tal de que es pugui governar com a mínim y parell d’anys, els suficients perquè es plantegi una moció de confiança tal com estableixen els acords entre ERC i la CUP per la investidura de Aragonès.

  4 comentarios por “Pere Aragonès, dia primer

  1. Mi interpretación de esta situación es que existen contradicciones e incoherencias destacables entre ERC, JxCat i la CUP. Les une el objetivo de la independencia que es prioritario, al mismo tiempo la CUP es un partido antisistema, definición que no implica que se sepa con claridad que tipo de sociedad propone, que resulta incompatible con una política neoliberal y con la presencia del sector privado en áreas que se consideran exclusivas del sector público: sanidad y educación, desde una posición de izquierda más allá de la socialdemocracia.

    Una pregunta crucial es ¿Cómo el Govern conseguirá la independencia o un referéndum en esta legislatura? Si, como parece, el estado no aceptará un referèndum y la posición de la UE y de los EEUU no parece conocerse o no eciste información de una posición a favor de esa propuesta. Y, claro Qué implicaciones tendría en la sociedad una repetición de esa batalla política de futuro incierto y aleatorio? La vida es pura aleatoriedad, el control no existe y ningún plan se cumple como se planificó. Esto no es una idea, es un hecho empírico, ya que es imposible controlar todas las variables implicadas en el desarrollo de los procesos. Dónde se dejo la prudencia en bien de las personas.

    • Pienso que es gobernable, pero se requiere escoger entre lo posible o el objetivo más incierto: la independencia, la cual llegará un momento en que se tendrá que decidir cómo y cuándo. Nadie contempla una dilatación en el tiempo, un proceso más gradual, la oportunidad de una potencial dinámica más favorable. Un y una política deberían saber leer la realidad y hasta dónde quieren llegar y que sacrificio pedirán a su pueblo. Las situaciones del pasado no se suelen repetir del mismo modo, por ejemplo la ruptura de la URSS. Lo que pueda ocurrir en un futuro no es cognoscible, hay que vivir en el presente: alguien quiere haerlo, no lo sé.

  2. Dia primer i la primera en la frente!
    La CUP ya ha dejado tarjeta de visita dejando de arco iris a los mossos.
    Lo de “tribal” es un termino del todo acertado en este articulo a modo de Oremus del Sr. Foix.
    No sera facil, porque ninguno de ellos, uns i altres, volen solucionar res.
    Clau de la caixa i ma a la faixa.
    Qui dia pasa any empeny.

Comentarios cerrados.