La IA està canviant la manera de treballar i de pensar. Penso que el que està en joc, o potser ja s’ha perdut per milions de persones, és la preservació de la ment crítica individual, capaç de distingir entre veritat i mentida, entre real i fals.
Vaig quedar desbordat per la ponència del doctor Aleix Valls, matemàtic, doctor en mecànica computacional, per la ponència sobre el naixement i el potencial de la Intel·ligència Artificial a nivell global. Era a l’edifici de Glòries en el marc de la jornada «Catalunya intel·ligent: IA per transformar el futur». Organitzat per La Vanguardia i la Generalitat. Gairebé una hora d’exposició sense cap paper i projectant el mon que inevitablement arriba i que canviarà les maneres de treballar, produir, descansar i innovar.
Guanyarem competitivitat i prosperitat. No va dir que serem més feliços però sí que la manera en què ara utilitzem els mòbils, per exemple, ens semblarà una antigalla dintre de pocs anys. No hem vist encara res, deia Ronald Reagan a la companya electoral de 1984. Els canvis son reals i imparables. I tenen més avantatges que inconvenients. Què faríem, com viuríem, sense el avenços científics i tecnològics que formen part avui de la vida ordinària de milers de milions d’humans?
Recordo quan el 1995 posarem en marxa la web de La Vanguardia. Era una experiència pionera a Espanya, precedida només per uns mesos pel diari Avui. Ningú preveia que s’encetava una revolució que canviaria la manera d’exercitar el periodisme i socialitzaria globalment el coneixement i la informació.
Alguns pensen que hem entrat en una de les pitjors distòpies imaginables. Altres mantenim que és un progrés que avença a gran velocitat i que ens canviarà el sistema de treball i de producció. Tota la feina que podran fer les màquines, la faran. Els humans podrem continuar a partir del treball elaborat per la tecnologia. No deixa de ser fascinant la possibilitat de poder administrar el teu temps de tal forma que disposis de més hores per descansar, llegir, passejar, reflexionar i contemplar les persones i el món que ens envolta.
El que em preocupa és si aquesta utopia que ni el mateix Orwell hauria imaginat ens farà més lliures, més humanistes, i ens permetrà funcionar per la vida amb criteri propi. M’inquieta si empreses que es preocupen per fer diners i tenir milions i milions de seguidors construiran un mon més just i amb menys desigualtats.
Les grans fortunes nord americanes son Amazon, Apple, Meta, Microsoft, Baidu.… i les seves plataformes de xarxes socials com Facebook, Instagram, X, Tik Tok i el que vingui. Aquests nous bilionaris, ens avisa l’assagista Rob Riemen, son com el Gran Germà orwellià que ens controla, a cadascú de nosaltres, cada minut del dia, sense parar, i que ho sap absolutament tot: on som, on i com dormim, què mengem i no mengem, què comprem, com ens vestim, què veiem, amb qui parlem, què escrivim, quants passos fem, quina és la nostra freqüència cardíaca.
Tot se sap en temps real. Potser ens agrada exhibir-nos tal com som però trobo que la privacitat, la ordinària i la més íntima, és un dels grans actius dels homes i les dones de tots els temps.
Penso que el que està en joc, o potser ja s’ha perdut per milions de persones, és la preservació de la ment crítica individual, capaç de distingir entre veritat i mentida, entre real i fals, factual i no factual, entre les ombres de la realitat i la mateixa existència de les coses. Plató, el filòsof grec deixeble de Sòcrates, parla en La República com si el món fos una gran caverna, en la qual la gent viu encadenada, sense poder moure el cap i amb la mirada fixa en una paret. En aquella paret veuen les ombres d’objectes, que prenen per reals i veritables, perquè no saben que son meres aparences que no tenen res de real. La facilitat d’acceptar com veritat allò que no és real ve de molt lluny.
Bona tarda Sr Foix,
Em sembla que en algunes qüestions es un optimista incorregible. Aquesta revolució tecnològica que ens ha aportat la informàtica ens ha beneficiat enormement i es positiva. Però s’ha de qüestionar més. Les armes de destrucció massiva van portar la dissuasió nuclear, amb tot el que comporta, però ja sabem el que significa això i també el que significa el seu us.
Em arribat a un moment en que amb això de les xarxes socials ha impactat molt socialment. Però en aquest món nou jo no veig que predomini el que trobo mes interesant, si no el que mes impacta o el qui fa mes soroll, que moltes vegades sol ser ja qui te una posició mediàtica amb molts seguidors. Poden fer caure governs, com van jugar un paper els quaderns de queixa amb l’absolutisme de Lluis XVI, però també poden terminar amb la democràcia.
En quant a la intel·ligència artificial es la aplicació a la investigació en molts camps científics sembla clara. En l’ús quotidià es veritat que pot servir-nos de crossa per caminar, i no solament com fan aquells que tenen ja una edat mes avançada, sinó també per els excursionistes que caminen per la muntanya, però mai ens hauria de fer-nos oblidar com es camina. Pot altrament simplificar molts processos productius i administratius llargs i tediosos, però també pot terminar amb molts llocs de treball, sense que quedi clar que farà tant gent sense una ocupació remunerada.
Mes inquietant es la aplicació a la educació i la creativitat perquè podem terminar amb la docència, amb la literatura i l’art, que formen part fonamental de qualsevol cultura, i sense cultura, i jo agrego també la historia i el periodisme, no es possible cap democràcia. Hi ha un país nòrdic, no recordo quin en aquest moment, que ha prohibit els dispositius informàtics a les aules per als nens i joves, perquè han descobert que tant les capacitats com el nivell general s’ha reduït.
El que està clar es que des de la revolució neolítica, que ens va portar la agricultura i la ramaderia, la revolució industrial que ens va portar a avenços mai vistos i la fabricació de múltiples productes, sense oblidar la impremta de Gutenberg, el món continua avançant tecnològicament, ara amb aquestes novetats. El que jo qüestiono es si l’esser humà ho fa realment, i això mes val parar-se a pensar-ho bé, perquè sense el que som com a societats, on les coses mes o menys funcionen, no em queda clar que siguem millors que aquells homínids de la pel·lícula 2001 Una odissea a l’espai que es barallen per una tolla d’aigua, i que, efectivament, els que instrumentalitzen un os d’un animal com una arma ofensiva, son els que guanyen la partida.
Salutacions cordials,
Francesc
Les pantalles de tot tipus, format i portabilitat han hipnotitzat la societat. Tant li fa si estem en front de una paret o en un paisatje obert. Estem absolutament encantats (aqui valen totes les acepcions) .
En aquest entorn Sr. Foix no valen imprudencies d´anar a conferencies que ens parlen de lo que esta ja aqui i ens anuncien IA…IA… IA.
Si el senyor bisbe de Sant Feliu diu que no enten el ultim disc de la Rosalia ja em dira voste com vol que en sortim sans i estalvis de tot plegat.
No cunda el panico.
Hipnotitzats, anestessiats i encantats.