No se sap el preu ni la contraprestació del regal d’un avió a Donald Trump per part de l’emir de Qatar. Resulta que no té les mateixes prestacions que el vell avió presidencial. Els periodistes que han intentat aclarir el tema han rebut a casa seva la visita de funcionaris del govern.
L’avió regalat per Qatar al president dels Estats Units no té les prestacions del vell Boeing presidencial. El regal està valorat en 400 milions de dòlars. És un obsequi tan generós que ha de tenir una contraprestació molt generosa. En tornar de la cimera de l’OTAN d’Ankara, Donald Trump fou obligat a descartar el regal qatarí i volar a Washington amb el vell aparell.
Aquesta circumstància fou objecte d’una informació de tres periodistes del New York Times que remarcaven la anomalia de que un regal de tal magnitud no estava dotat de la seguretat de l’avió anterior. Els tres periodistes reberen la visita de funcionaris enviats per la Casa Blanca per saber com s’havien assabentat d’aquella informació. Es la manera que tenen els règims autoritaris quan es publiquen informacions perjudicials pel govern en mitjans crítics.
La democràcia és un sistema en el que s’institucionalitzen els conflictes. La llibertat de premsa no és un privilegi dels periodistes. És, sobretot, el dret dels ciutadans a ser informats amb rigor, a conèixer els fets, a escoltar opinions diverses i a formar-se un criteri propi. Sense una informació lliure i independent, la democràcia esdevé una caricatura perquè el poder deixa de sentir-se observat.
Els Estats Units van convertir la llibertat d’expressió i de premsa en un dels fonaments del seu sistema polític amb la Primera Esmena de la Constitució de 1791. La convicció que el poder havia de ser fiscalitzat per una premsa lliure ha estat una de les grans aportacions de la democràcia nord-americana. Episodis com el cas Watergate van demostrar que un periodisme rigorós podia obligar fins i tot un president a respondre davant la llei i davant l’opinió pública.
Els periodistes no fan caure governs ni canviar sistemes polítics. Garanteixen les llibertats. Europa comparteix aquest mateix principi, encara que per una tradició diferent. La llibertat de premsa està protegida pel Conveni Europeu de Drets Humans i per la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea. Però Europa viu avui tensions que no es poden ignorar: la concentració dels mitjans en poques mans, les pressions polítiques sobre els mitjans públics, les campanyes de desinformació i les amenaces que encara pateixen periodistes en alguns països. Vivim un règim d’opinions no necessàriament confrontades pels fets.
Una democràcia madura necessita una premsa lliure, crítica i exigent. Els governs canvien, les majories parlamentàries passen i els lideratges són efímers. El que ha de romandre és el dret dels ciutadans a saber què fan els qui governen. Quan la llibertat de premsa es debilita o es controlada per mans desconegudes, no només perd el periodisme sinó la democràcia en el seu conjunt.
Una cosa és el que es diu i una altra el que es fa, en quan a aquesta sacrosanta idea de la llibertat de premsa. També es pot dir que depenen de grups amb uns interesos molt marcats.
Res com un Falcon.