Caminar acompanyant el sol que cau a ponent és una experiència notable. La primavera adopta les formes més canviants i revolucionàries. Surten els colors per tot arreu. La terra es desvetlla i les plantes brosten, malgrat la sequera devastadora. Passejar pel terme és un privilegi que els de ciutat no coneixen. Silenci. Un tractor que…
El fred fa que el silenci sigui més nítid. He caminat pel terme de Rocafort i he vist dos coneguts que collien olives, un veí que anava cobert amb una gorra de llana, dos gats solitaris que no tenen amo i he escoltat els espetecs llunyans dels trets de caçadors que gastaven cartutxos de perdigons…
Els records d’infantesa són un viatge als racons de la memòria més personal i més íntima.Cadascú té els seus que surten de molt endins. L’escola és l’entrada al món més proper i la primera trobada amb una realitat que surt de l’àmbit familiar. Jutjar el món d’ahir amb els ulls i amb els criteris d’avui…
Mentre caminava per la terrassa de casa, confinat durant 25 dies, he reparat en el Divendres Sant de la infància que em venia a la memòria. Cap cotxe, algun autobús, ningú caminant per les voreres d’una avinguda principal de Barcelona. Silenci. De tant en tant un gos es passejat per l’amo. Mes coloms que mai.…
El Miquel del Sila sempre hi era observant la vida des del silenci i el respecte. El trobava cada dissabte, estiu i hivern, a la primavera i a la tardor, cercant els recers o els llocs frescos en una sintonia perfecta amb la natura. Ha marxat amb 91 anys carregats de contemplació de totes les…
Dies tranquils i ventosos. Sensació de fred. Pluges puntuals, suficients, remolinades pels vents llevantins. Els pobles es buiden però no desapareixen. Es muten. Després de les caramelles, un esclat de gent jove i infants, donem la volta al poble seguint l’itinerari de les antigues processons. Poca gent dintre les cases per dipositar uns ous o…
He anat a trobar la boira per camins solitaris i silencis absoluts. La Panadella és la frontera natural de Barcelona. Només quan arribes a Montmaneu te n’adones que ja no estàs sota l’impacte de la gran metròpoli. Per aquí hi passaren els camins rals, Cervantes amb el seu Quixot, els enviaments protegits per soldats de…
Torno a passejar pel camp en aquests dies tan curts, amb les fulles caduques caigudes, arbres despullats, el preludi d’un llarg hivern. Els ocres tenen cada dia un color més de traspàs definitiu al no res cromàtic i a la transformació en adob fos amb l’herba que embruta el terra. Belluguen fent pampallugues i es…
El coll de la Portella obre una finestra ampla i majestuosa al bell mig de la Vall del Corb. El castell de Ciutadilla s’aixeca dalt del poble costerut recordant antigues lluites pel domini d’un territori disputat durant més de cent anys entre cristians i sarraïns. La carretera trenca a la dreta i baixa arrapada a…