La confessió de Pujol ha abatut un país

Jordi Pujol

Jordi Pujol

He rellegit el comunicat de l’expresident Jordi Pujol moltes vegades. M’ha dolgut i encara em dol. Per ell i per Catalunya. Conec a Jordi Pujol des de 1974 i hem enraonat centenars de vegades. Per telèfon, personalment i en actes socials. Hem tingut moltes topades perquè una de les seves obsessions ha estat la de controlar els mitjans de comunicació. Ell es feia moltes entrevistes a si mateix i et trucava abans de ser entrevistat a la televisió per saber «quins temes penses preguntar».
La confessió de que ha amagat diners en paradisos fiscals durant 34 anys ha caigut com una llosa en un país que el tenia com el màxim referent del catalanisme, del nacionalisme i darrerament del independentisme al que s’havia convertit en els últims anys de forma sorprenent perquè sempre havia dit que no era independentista.
La carta de Pujol ha estat com un cop de destral. Mai hagués arribat a pensar que demanaria perdó per haver mentit de forma tan descarada. El final de la seva carta el trobo patètic perquè no és el discurs d’un polític sinó d’un home abatut per la corrupció que s’ha practicat en la seva família durant anys. No dona xifres ni ens diu qui es la tercera persona que es va fer càrrec dels diners que pertanyien al seu pare Florenci i que els hi va deixar en testament per la seva senyora i els seus set fills.
Què mal aconsellat ha estat en escriure aquesta carta de confessió de part. Està bé que demani perdó i que la declaració sigui “reparadora en el que sigui possible del mal i d’expiació per a mi mateix”. No estem en el terreny de la moralitat d’un acte públic. Som davant d’un cas de possible responsabilitat civil o penal, amb conseqüències polítiques autodestructives de la seva pròpia trajectòria i, en tot cas, davant la pèrdua de no ser ja més un referent ètic pel país.
He quedat esgarrifat en veure que els que el van adular tants anys avui s’hagin abraonat contra ell a les xarxes socials. S’ha de fet net, diuen. El procés continuarà millor perquè s’haurà netejat la brutícia. Quines coses.
El que jo dic és que s’apliquin les lleis, que respongui, si cal, davant les autoritats tributàries o judicials i que se sàpiga que hem tingut un president que ha mentit durant tants anys i que els valors que predicava, a mi me’ls recordava tot sovint, eren farisaics.
El que demanarà la societat catalana és que se sàpiga tot i que Jordi Pujol expliqui el que amaga una carta escrita sabent que la justícia se li atansava perquè donés comptes d’unes irregularitats que s’havien detectat des de feia uns mesos. Quin final més trist. El rei anava despullat.

  77 comentarios por “La confessió de Pujol ha abatut un país

  1. …El rei joan carlos I TAMBÉ TE UNA HERENCIA DEL SEU PARA A UN PARADIS FISCAL…NO DECLARADA…QUE PASSA NINGÚ DIU RES…¡¡SOM IGUALS..DEVAN LA LLEI…

  2. Se que no es relevante, pero nunca vote a este ciudadano ni al partido que fundo, aun asi entendia que conectaba con una manera de ser catalana mayoritaria y como buen democrata que intento ser y seguir siendo aceptaba los resultados y aceptaba que el personaje era honrado y buena gente.
    Hoy el tenderete se ha caido y tengo una sensacion de tomadura de pelo inmensa de la que sera dificil que me reponga creyendo a un politico en el futuro.
    Habra pues que marcarlos a todos muy de cerca y ellos tendran que estar demostrando continuamente que son honrados y que sus actos corresponden con esta honradez de enunciado.
    Escrutinio non stop y si no les gusta que se dediquen a otra cosa. Exigimos que nuestros impuestos sirvan para acciones beneficiosas para la comunidad de ciudadanos, para todos.
    No aceptamos que con la mortaja de la bandera, cualquiera de ellas, se haga juego sucio y ruin en contra de la comunidad de ciudadanos.
    Y por fin exigimos justicia y restitucion.

    • La desilusión y la decepción nos invade Dogbert el día que descubrimos que aquella persona que creiamos que lo era todo, en realidad resulta que no era nada…

    • dogbert, una respuesta llena de sentido común, de lògica y exigència de ética y honradez en la labor de la gobernancia.

      Sea de derechas, de izquierdas, de arriba ó de abajo.

      No me siento de ningún partido. Mas bién prefiero sentirme y pensar neutral y sin perjuicios previos.

      Opino igual, dogbert.

      • P.D. Viene al caso el aplicar aquí, el antiguo refrán castellano :

        » El poder corrompe »

        Y además podríamos añadir que, genéticamente y presuntamente se hereda la codicia de poder y de riqueza.

  3. Segueixen passant coses, la justícia té feina,…

    Jordi Pujol renuncia a los cargos políticos y a las atribuciones y honores de expresidente
    http://www.lavanguardia.com/politica/20140729/54412575072/jordi-pujol-renuncia-cargos-politicos-atribuciones-honores-expresidente.html

    Ruz concluye la investigación de parte de Gürtel y llevará a juicio a 45 imputados, entre ellos a Bárcenas
    El juez concluye la investigación de parte del caso e imputa delitos como prevaricación, cohecho, tráfico de influencias, malversación, fraude, falsedad documental, delitos contra la hacienda pública, blanqueo, estafa, apropiación indebida y asociación ilíctia
    http://www.lavanguardia.com/politica/20140729/54412576184/ruz-lleva-juicio-45-imputados-gurtel-barcenas.html

    Jordi Cases amplía a Bartomeu y Faus su querella por el fichaje de Neymar
    El socio del Barça ha pedido al juez que impute al presidente del Barça y al vicepresidente
    http://www.lavanguardia.com/deportes/futbol/20140729/54412578035/jordi-cases-amplia-a-bartomeu-y-faus-su-querella-por-el-fichaje-de-neymar.html

    Botella adjudica a dedo contratos millonarios
    La alcaldesa de Madrid evite el concurso público para otorgar dos concesiones de seguridad y limpieza por valor de 1,7 millones de euros
    http://www.lavanguardia.com/local/madrid/20140729/54412569610/botella-adjudica-a-dedo-contratos-millonarios.html

    Matas, Messi,…

  4. Crec que com tothom, he quedat tan astorada (Del DIEC: Causar un gros espant a algú), que no m’ho podia creure… Com diu en Raimon: Qui em rescabalarà dels meus anys de desinformació?…

  5. Sr. Foix: La foto d’en Jordi Pujol, que heu triat ja ens ho diu tot: » La cara es el espejo del alma » …com diu el proverbi castellà.

    Ara que no es pas l’únic de Catalunya i d’Espanya. Doncs n’hi ha moltes de fotos ja fetes i també encara moltes mes per fer.

    Pero: » De haberlos, haylos. »

    Doncs hi ha molt de criminal econòmic que viu panxacontent, tranquil i frescales mentres els demes anem cotitzant a l’Estat, el IRPF, L’IVA, altres impostos de tota classe y a la Seguretat Social, ect.

    Y també mentres mil-lions i mil-lions de humans ciutadans viuen en el desemparo del paro, sense ingressos, sense esperanzas, sense vivenda molts d’ells i també passant fam.

    Pero tranquils, doncs » España va bién »

    Doncs els que van de Bar y de Cenas en ajudaran.

    Com també els grans jugadors de futbol i els grans directius, tant polítics, com banquers, financers ó empresarials,ect, col-laborarán amb els seus mil-lionaris donatius en euros, a pal·liar la fam, ect.

    No comment.

    • P.D. Avui de cop i volta m’ha vingut al cap, mentres pensava amb l’afer del comerç amb la China i el de Xinesos amb Espanya, que va ser en Jordi Pujol, l’artífex principal que va contribuir mes…

      Ara ja funcionan sols…

      No comment…

  6. Abatut un País per la notícia?. Ja era hora!.
    Fa molt temps que sabem que CIU i el primer responsable, Jordi Pujol no s’han portat be amb Catalunya.
    Espero que els mitjans de comunicació, la policia, els jutges, treguin a la llum tot el que ha fet malament, el Sr, Pujol Soley, i els seus familiars, amics, companys de partit, alts càrrecs dels governs…..
    Abatuts, el contrari, fa uns anys aixó que està passant era impensable. Els politics, la Casa Reial, eren intocables..
    Estem canviant?.

    • No, no canviem… I a més, creu vosté que CiU i el Sr. Pujol no han fet res de bó per Catalunya?

  7. Una irregularitat fiscal no és corrupció. En un país on la corrupció és sistèmica (i em refereixo a Espanya més que a Catalunya, tot i que també) té bastanta gràcia fer llenya de l’arbre caigut, quan en Jordi Pujol ha estat 23 anys al poder i tots els que porta de «jubilat» al servei del país, espiat i sota la lupa sense que sapiguem d’una sola irregularitat o actuació incorrecta, tret d’aquest afer privat seu, bastant insignificant si hem de ser objectiusi ho comparem amb els innumerables casos de polítics que s’han aprofitat del càrrec per a ROBAR diners o accedir ells, els seus parents i amics, a càrrecs des dels quals enriquir-se obscenament.

  8. La cosa esta tomando envergadura e incluso se comenta que en conveniencia (sin unio) estan por retirarle la tarjeta dorada al molt honorable, lo cual seria quiza excesivo.

  9. Ho lamento, però a un servidor no li ha estranyat, de fet estava esperant que alguna cosa semblant succeís, tement-me que no acabarà aquí, no hauria de ser així. Són tants els fets denunciables
    El que ha passat és que ha emergit un fet que no únicament pel que en si mateix representa és recriminable, és molt més greu, un nou sumant. És una manifestació del que està afectant a molts àmbits de la nostra societat civil, política, empresarial, esportiva, mediàtica, etc. Només s’ha de repassar les notícies que publiquen els mitjans de comunicació seriosos, que queden molt pocs, tot un greu problema per la professió i la seva credibilitat.
    Però hi ha una altra gravetat, que és l’atorgament, la incapacitat de la denúncia, tota una irresponsabilitat. Aquí és on plora la criatura i el per què s’està com s’està. Com diria aquell, avui un gran reconegut, res positiu, tot negatiu.
    Francesc Costa

  10. En convergencia ya lo quieren echar. Espero que tenga amigos personales buenos o le espera un travesía muy larga.

    • Aqui va que ni pintado el enlace del largo y sinuoso camino. Francis se nota que estas consternado.

      • Hombre yo le pondría a alguien al tanto, los ególatras en caída libre pueden hacer tonterías. Una persona que dice que puede estropear su biografía tiene una visión de la vida muy peculiar.

  11. hoy ha salido la ex-novia (despechada) de jordi pujol jr. afirmando que el dinero de la familia oculto en paraísos fiscales no es de una herencia sino de muchos años de comisiones de obra pública. no tengo por qué darle especial credibilidad a este testimonio, pero creo que esa sospecha la tenemos todos. el caso pujol no ha hecho más que empezar, y de ahí me temo (lamentablemente) que va a salir porquería para años.

  12. La carta, demanant perdó és pròpia del misticisme catòlic de Pujol. Com a bon creient, amb la petició de perdó li seran perdonats els pecats i podrà entrar al regne dels cels.

    • La carta es un cromo de cuidado, no habla del artista que llevaba el tema, no habla de cantidades y en plan recochineo maximo, nos dice que en 34 años no ha encontrado el momento… Quins codonys!

  13. Ya es lo que faltaba. Bueno aun puede suceder que el honorable en funciones se quede embarazado.
    O le metemos un poco de humor a tot plegat o tendremos que salir ya de una pugnetera vez a repartir mandobles.
    La verdad es que esta no me la esperaba y a partir de aqui ys me pueden contar las milongas que quieran que no me pienso creer a ninguno de toda esta jauria.
    Que verguenza, que ridiculo, que escarnio.
    Vaya monumental tomadura de pelo y vaya mierda (disculpen pero ya esta bien de ir de correctos) de carta-colofon del gran patriota que no encontro el momento de pasar por caja, cuando ya habia reventado un banco y ahora todo el credito que le quedaba a un pais.

      • No creo poder resistir muchas mas impresiones como esta BartolomeC, ya voy teniendo una edad y no me convienen estos sofocos, y de los otros lo justito.

        • Dogbert,todos estamos impresionados….tanto que no me han llegado,todavía, chistes o whatsapp sobre el tema. Estamos consternados……

          • Ahora, metaforicamente, en plan freudiano, van a matar al padre, pero no sera suficiente porque se ha jugado con los sentimientos, por tanto Africa no es extraño que no recibas ningun whatsapp ni chiste sobre algo que justo acaba de empezar y que por fin puede que nos lleve incluso a un enfrentamiento entre catalanes.

  14. Abatut no creo, hay mucha gente que lo está disfrutando. Lo que he percibido es sorpresa más por la carta que por lo que confiesa. Todo el teatrillo es sospechoso. A ver que más sale.

  15. Estas situaciones son propias de la condición humana, y de las contradicciones que todos tenemos. El problema es que se trata de un político muy importante y carismático. Fue defendido de acusaciones con fervor patrio, lo que muchos vimos con buenos ojos, en su momento. Además, como es comprensible se le disculpara más desde Cataluña, por ser de los nuestros. Es humano, no podemos destruir a una referencia social de golpe. Igual que el PP no destruye a sus referencias más intimas. Así las cosas, qué podemos hacer: mantener la serenidad, confiar en los periodistas honrados como el Se. Foix y tener criterio propio. Cataluña se enfrenta a una disyuntiva muy seria que afectara l a vida de 45.000.000 de personas, el Sr. Pujol es un tema menor, una distracción para no centrarnos en el elemento clave: la independencia, y sus consecuencias. Somos falibles, ya lo sabíamos, solo lo hemos confirmado. Si ya no se cree en Dios, se puede creer en los hombres?

  16. Em sap greu per vosté senyor Foix, jo de un nacionalista no n’ esperava menys.

    Quan era jove i començava la democràcia al estat espanyol, un bon amic meu sempre em deia que la definició de nacionalista és «aquell que quan s’ en du la ma el cor tot el que hi trova és una cartera.»

  17. El reconeixement públic de la seva culpa i el demanar perdó del expresident Pujol obren un camí perquè molts altres ciutadans segueixin aquesta línia de reconeixement de la culpabilitat i es posin en mans de la justícia. On són tots aquests que han enfonsat bancs i han deixat deutes milionaris que paguem entre tots? Que donin la cara, tants i tants milers de persones que defrauden a Espanya!
    No justifico al president Pujol, més encara penso que ha de deixar el partit que ell va fundar i se li han de retirar tots els avantatges que gaudeix com a expresident.
    Des de sempre, a Espanya no hi ha hagut una cultura social. No vull pensar què passa amb el rei i el seu entorn, amb els antics i actuals presidents i ministres dels governs d’Espanya i els seus assessors i col·laboradors.
    Per altra part, des d’una cultura catalanista es pot entendre que hom amagui els diners, abans de què se’ls emportin a Madrid i facin AVEs i aeroports i carreteres que no porten enlloc; i alimentin a una colla de ganduls, etc, etc. Més d’una vegada he sentit dir a gent seriosa i treballadora: «A Madrid ni un duro».
    Tot plegat, doncs, que serveixi per posar-nos tots al dia en matèria de justícia social, … i marxem d’Espanya ben aviat!!!, que potser nosaltres sols ens entendrem més fàcilment i segurament podrem controlar les nostres coses millor.

  18. A mi com català el q em dol es que es demanin explicacions al sr. Pujol per els diners evadits per ell o la seva familia, i gent com el sr Moix no demani explicacions dels diners que l estat espanyos ha saquejat a catalunya durant els mateixos 30 anys.. aixo si que em deixa abatut Sr Foix.. quan pot ser??? 8 mil mil.lions per 30 anys??? Aixo es si que es desolador sr Moix…

    • A todos los politicos ó partidos politicos, habria que decirles que el que erte libre de culpa, que tire la 1ª piedra.

      Muy diferentes amigos/conocidos, siempre estaban encima con que los politicos catalanes no son corruptos, pues para muestra varios botones, este ultimo el peor (Creo que ya no sera honorable), su hijo, los alcaldes de muchas pueblos, el caso Palau y algunos mas que no recuerdo.

      Los ciudadanos de España hemos PERMITIDO que el hacerse politico es como el que monta un negocio, por simple aficion no creo que seria, es para ROBAR/GANAR mucho, muchisimo dinero, y no de la 2ª manera si no de la 1ª.

      Creo que nunca seremos unos autenticos democratas, por lo menos con los diferentes partidos que hemos tenido que soportar, y digo bien SOPORTAR.

      Lo siento por los que vienen detras de mi, ya tengo muchos muchos años y para lo poco que me quede por vivir lo soportare,pero de verdad que me da mucha pena por los que ahora son jovenes, es una dura realidad.

      Gracias por leerlo.

    • A mi el que em preocupa de l’estat de les coses a Catalunya actual son opinions com la de vostè. Estem parlant d’un senyor que ha evadit impostos, i vostè s’ho pren com una afrenta al país. Son dos temes diferents, i completament independents.

      • Perdoni, pero vostè no deu llegir la premsa i declaracions que es fan a Madrid, al clan Pujol si son culpables que els destripin, (economicament), i que paguin el que hagin de pagar, en presó i en euros, pero és l autor d aquest article qui parla de pais abatut, és l autor d aquest article qui confon país amb una actuació personal reprobable, és l autor d aquest article, qui fa amb el seu escrit precisament el caldo gros a Madrid.

        No em sento gens confos.

  19. Senor Foix, usted acaba de caer de la Luna ? O es un bobo ? O un hipòcrita ? Qué artìculo màs ridìculo ? Conoce Ud algún «capo» de la polìtica que no sea corrupto o corruptor ? en cualquièr pais y cualquièr época ! Pujol gobernò con la maffia del PP y serìa un santo ? Ud no sabe que la repentina conversiòn de CiU al indepententismo es nomàs una lucha para salvarse de la justicia de Madrid amparàndose en la «soberanìa nacional» ? Y ERC cierra los ojos, calla y promete impunidad…

    • Sr.Barral: como habrá podido observar este es un blog en el que a diferencia de otros, no existe censura previa… Todos podemos expresar libremente nuestras opiniones y estar de acuerdo o criticar cuanto queramos lo que el Sr.Foix o los compañeros expresan…creo que si hay algo en lo que los compañeros coincidimos es en que todo ello se puede hacer sin necesidad de entrar en descalificaciones personales o improperios…
      Un saludo, BartoloméC.

      • Tu respuesta es justificada y acertadisima, BartoloméC. En este blog exigimos ¡ Un respeto !… Que todos los compañeros y compañeras siempre observamos. Es una exigència ética de respeto…Sine qua non.

        Saludos, Albert.

    • Se da el caso que a veces discrepamos del Sr Foix, pero en ninguno se nos ocurre ofenderle ni a el ni a nadie que trasnscurra por este su blog. Estoy seguro de que esto seguira siendo asi e incluso Vd Sr Barral puede que se comporte de manera adecuada.

  20. Sr. Foix, no me les vull donar d’espavilat, no ho soc, però estic d’acord amb el Sr. BartolméC que això era ja sabut, la publicació esta orquestrada i probablement n’hi haurà més, el Sr. Pujol es un polític d’envergadura i com quasi be tots, el que prediquen no s’adequa al que fan, dissortadament n’hi mols més que no els enxamparan.

  21. Benvolgut Lluís, encertat i reflexiu com sempre, però penso que et pot la decepció del moment. A mi no m’ha decebut. Tenia parents en llocs de responsabilitat de Banca Catalana i ja era coneixedor dels tripijocs del personatge. Tot el que s’ha dit em sembla bé però ens oblidem dels petits patiments personals i de les agressions verbals que varen patir els Obiols, Armet, Bricall, Planas i periodistes de l’època que no combregaven amb aquell pujolisme messiànic. Jo, per donar suport als meus amics diputats socialistes, també vaig haver d’escoltar qualificacions de botifler i traïdor. Aquesta declaració no em convenç ni em compensa. Per mentider, per manipulador de gent, per malalt i per lladre (el 3% ja sortirà) ell i sobretot la seva família han d’anar a la presó. El que jo he dit sempre amb segons qui no es pot anar enlloc i menys a l’ independència. Abraçades Lluís

    • I no oblidem les desqualificacions i els insults a Pasqual Maragall, ara que totom el troba tan magnífic. El dia que es va colpejar el cotxe de Raimon Obiols a la porta del Parlament pel cas Banca Catalana, també es va insultar greument i colprjar el cotxe del, aleshores, alcalde de Barcelona.

    • Benvolgut Sr. Lluís Ricart:
      El 3% denunciat en el seu dia pel Senyor Pasqual Maragall en el Parlament no és res amb el que va venir després.
      En un dels dos tripartits en una conselleria amb un conseller del PSC, a un funcionari de carrera, enginyer industrial se li va encarregar el projecte tècnic, memòria, càlculs, i pressupost per remodelar i reparar una instal·lació pública.
      El bon amic va càlcular el 3% segons norma de l’anterior titular, com no va ser la seva sorpresa quan li van indicar els nous responsables polítics d’aquesta conselleria que era del 22%.

      Qui estigui lliure de pecat que tiri la primera pedra com ens diu l’Evangeli que va dir Jesús.
      Espanya i Catalunya són molt riques perquè malgrat tot el que han robat i segueixen sostraient molts polítics (no tots) de totes les tendències, (encara queden diners) i se segueixen fent obres i remodelacions.

      Ja em permetrà que no doni el nom del funcionari de carrera, ni la conselleria, ni el nom del conseller d’aquell moment, per protegir al meu amic de possibles represalies laborals.

      • Sr. Jordi m’encanta la precisió nominal en que esmenta al Conseller i a l’Enginyer industrial….. Si us plau siguem seriosos !!!

  22. El problema de hacer política catequesis es que luego los convencidos se te decepcionan. CiU tiene un público variado, desde el cínico a la teresina.Si la vanguardia sigue en la línea de hoy y Pujol se flagela en público el tema pasara rápido. Si no hay más cosas.

  23. Sr. Foix, para conocer a los políticos de este país, sólo habría que preguntarle al cuerpo de funcionarios de cierta responsabilidad. Conillets amagats

  24. Bon día, Sr. Foix:

    Gràcies per les seves reflexions.
    Es una gran decepció, es sert. Fa molt de temps – anys seixanta i setanta, principañment – era bastan normal, que el que podía, de la societat civil ( tret d´algún cas)agafar el camí d`Andorra amb un discret maletí farcit de billets «grossos», amb destinació un banc de Suïssa… Era molt normal en aquella época
    buscar la seguritat económica a l´extranger. Estaba de moda fer-ho, qui podía: Catalans i espanyols.
    No vui entrar en justificacions. El que si hi ha que retreure, es que durant aquests anys, i degut al cárrec tan compromés i als dicursos de compromís, no haver regularitzat aquest diners….
    Que es de soposar que son purament familiars…

    Moltes Gràcies

  25. Quien mato al gobernador? Fuenteovejuna señor
    Industrials banquers transportistes professionals de tota mena els aturats que tot cobrant l atur trreballen sudmergits. D`acord el fet es més greu si la mentids la comet ub legislador pero… Qui pot tirat la primera pedra?
    High Noon heus aqui a Mas el proper Dimecres més «Solo ante el peligro»
    No hi fa res no hi ha altre via que la via perduda l onze de Setenbre de 1714
    Fuentrovejuna tipa de ser expoliada de la seva dignitaf està amb tu Artur Mas

  26. Sr Foix: comparteixo el sentiment de dolor i sotragada davant la notícia,és decebedor. Evidentment que caldrà esclarir els fets i demanar les responsabilitats que calguin però, també crec que no cal oblidar tot el bò que aquest home ha fet pel país. Seria trist que només fós recordat per aquest fet.

    • Certament ha fet molt pel país.
      Ara que torni els quartos amb els recàrrecs corresponents, que es retiri de la política i es posi en mans de la justícia. Però és també urgent que aquesta arribi ben aviat a molts altres, molt més corruptes que ell.
      I nosaltres a seguir el nostre camí: la independència de Catalunya.

    • Pero Sr. Foix, voste no sabia res ???? no l’hi habian arribat rumors ??? i el 3% del Sr. Maragall ???? Crec que tot es una gran bofetada a la gent que traballem i paguem els nostres impostos.
      Si la Independencia no seveix per fer un Pais mes net ….

  27. Un gran decensis, no tant per lo que va ser sino perquè no fa gairé ho va negar. I el fi no justifica les fetos

  28. Sr. Foix: L’Afer Jordi Pujol ó Florensi Pujol, ect. m’ho miro neutralment. Pero em limitaré a pensar, el de sempre:
    » Corrupció, tolerancia, connivència, panxacontentisma, prevaricació i suborn ( cohecho )

    També em recordo del que va dir una senyora, durant una manifestació d’indignació, per les » PREFERENTES » que passava en una plaça de Madrid, fa uns mesos :

    » A mi me da igual si los meten en la carcel ó no. … Lo que yo quiero es que devuelvan el dinero »

    Sempre la Banca al cap devant. ¿ Perque serà ?

    • P.D. Hasta sembla mentida…¡ 34 anys trasncurreguts…Doncs una mica tard per arrepentirse ara…

      No comment…Mentrestant milions personas estan en el desemparo, el paro, sense ingressos, sense vivenda, ect. i molts passant fam…

  29. Sr. Foix:
    Fa molts anys que coneixent la pasta de la qual estem fets els homes i les dones a aquestes alçades de la pel·lícula de la vida, a mi molt poques coses ja m´ha escandalitzen, em sorprenen, m´estrayen, i per molt poques ja em trenco les vestidures. I si el tema és de política i polítics encara menys.

    A mi sí que fa mesos m´estranyava molt davant de tants atacs a la seva família, sobretot a un dels seus fills, que ell no digués prou.

    Jo no faré llenya de l’arbre caigut, molts que ara l’ataquen a la premsa i les xarxes socials, veurem sinó estaran en un cas semblant d’aquí a uns anys.

    Segurament que va estar mal assessorat en el seu moment sobre el tema, també és cert que hi haurà tingut pressions del seu entorn familiar en un (amagar) i un altre sentit (destapar).

    Ahir a la nit després de llegir la notícia i la nota de premsa vaig tenir diverses sensacions com li ha passat a vostè. Després ja una mica més fred vaig pensar:
    a) Ha errat, el van assessorar malament.
    b) Hi ha hagut rectitificació pública.
    c) S’han pagat els impostos i s’ha regularitzat la situació.
    d) El tema és de diners particulars.
    e) No hi ha diners robats de les arques públiques. (Que sapiguem a dia d’avui).

    Les persones tenim clars i foscos, moltes vegades encertem i altres cometem errors.
    Però també es pot canviar i rectificar un error.
    En aquests temes d’hisenda i pagament d’impostos i diners en altres països hi ha molta hipocresia.
    I sinó que preguntin al 80% de les empreses de l’IBEX si paguen i declaren tots els impostos a Espanya.
    Per no parlar de les SICAV.

    Jordi Pujol sense voler ha donat munició a certs mitjans, que sens dubte aprofitaran per atacar el procés.
    S’ha equivocat «en els temps» de regularitzar la situació la seva família i ell de fer-ho públic.

  30. Ahora a ver que papel juega el grupo Godó.¿ El padre de Pujol tenia dinero fuera en los setenta ? ¿A que se dedicaba ?

    • En su día hubo algún periodista que fue cesado de su cargo por negarse a seguir el juego y cerrar los ojos ante tanta corrupción y soberbia de poder…la ética no se improvisa…el periodismo tampoco…

  31. Sr.Foix: ha salido a la luz pública lo que muchos ya sabían hace tiempo y ha salido justamente cuando hay prevista una reunión Mas-Rajoy en pocos días…en estos temas no existen casualidades…estoy convencido que no será la última sorpresa que tengamos…

        • Bartolomé coincido con vd en q en política nada es casual.. la abdicación del Rey antes que la justicia demuestre sus «affaires» empresariales y el pacto PPSOE para atar el régimen al q CiU siempre ha apoyado y posicionado en las posturas económicas más liberales incluyendo la nefasta Reforma Laboral q tanto daño está causando en las clases populares…
          El problema es q Pujol además de un líder político q ha llevado a Catalunya al actual estado de autonomía, ha sido un referente moral para el país.. no sólo para los votantes de CiU.. yo mismo estoy en las antípodas en pensamiento político con CiU pero sin gustarme las tantas veces que Pujol ha usado la bandera de Catalunya para tapar temas de partido, no esperaba de quién daba clases de dignidad, de ética y bona feina al pueblo de Catalunya.. un engaño de tal magnitud.
          La decepción moral q Pujol y CiU con su 3% han causado al País para mi es comparable al desmoronamiento de la URSS y el conocimiento por el pueblo de la perversión del sistema «comunista» hecho por sus dirigentes y por el que tanta gente murió..
          Esto es mucho más que un caso de corrupción.. es el desconcierto de tanta y tanta gente que creyó en el President y que ahora observa atónita la gran mentira en que nos han hecho vivir durante tantos años…

    • bartolomec, yo no sé si la salida a la luz pública de este asunto está orquestada o no. todos juegan la batalla de la comunicación a su manera. el problema es que la noticia ha sido decepcionante, escandalosa y real, no ha sido un montaje ni guerra sucia. eso es lo peor de todo… bueno, no, lo peor de todo está por venir, porque la confesión hace referencia a una herencia, pero vete a saber qué hay detrás, para empezar, el 3%, comisiones, etc, todo eso hay que investigarlo a fondo.

  32. ¿Es que nos tenemos que tragar eso de la herencia del «pare Florenci», como si lo del 3% fuera una leyenda urbana? Por otra parte, sorprende que la gente se rasgue ahora las vestiduras al ‘descubrir’ a este Jordi Pujol defraudador y presunto delincuente: todo el mundo parece haber olvidado que hace muchos años que este «Molt Honorable» (una condición, esta, de supuesta honorabilidad que, por cierto, Pujol comparte con Francisco Camps) quedó marcado por el turbio «caso Banca Catalana» que, este sí, quizá fuera herencia de su padre. Lo que hay que hacer es exigirle a Jordi Pujol i Soley que explique con todo detalle el monto del dinero regularizado, así como su procedencia. ¿El 3%?

  33. De debó pensa vosté que el procés independentista el lidera Jordi Pujol? En quin món viu? El procés el lideren a part del poble, l’ANC i demés, ERC. Qui sempre ha volgut l’independència. Ningú més. Ni Mas, ni Pujol, molt benvolgut meu.

    • El poblé no lidera res, creu que no FA, pero no es aixi. Aquí es el poblé? Jo no l»he vista mal. Allí que anomenen poblé es la masas que esta dirigida pero algunos, aquí i a Espanya. No son una excepción.

Comentarios cerrados.