Un vodevil al Parlament

Alícia Sánchez Camacho y Victòria Àlvarez

Alícia Sánchez Camacho y Victòria Àlvarez

Les comissions d’investigació al Parlament poden ser molt útils. Sempre que el format sigui adequat, que els temes es preparin adequadament, que les compareixences no s’eternitzin. A aquestes alçades de la comissió contra el frau i la corrupció, la comissió Pujol per entendre’ns, poques conclusions es poden treure.
N’hi ha una que no calia cap comissió. És la confessió en forma de comunicat que l’expresident Pujol va lliurà a l’opinió pública el 25 d’agost de 2014. D’aquella comunicació expiatòria s’han derivat totes les compareixences posteriors. Ha desfilat tota la família Pujol, la senyora Ferrusola i els seus set fills. Uns han contestat les preguntes i d’altres s’han emparat en el seu dret a no dir res. Polítics, periodistes, funcionaris,empresaris, amics i coneguts han contestat preguntes de tots els grups.
No se n’ha tret l’aigua clara. Perquè s’ha volgut fer una causa general contra la corrupció. Quan els anglesos sotmeteren a una comissió d’investigació al exprimer ministre Blair per la seva participació a la guerra d’Iraq o a Rupert Murdoch pels delictes comesos per periodistes del seu grup, els interrogatoris foren duríssims però s’acabaren en un parell de dies. Els membres de les comissions estaven preparats.
Aquí no ha estat així. S’ha fet política partidària en la comissió d’investigació. Quan avui han aparegut Alícia Sánchez Camacho i Victòria Àlvarez dedicant unes vuit hores a fer preguntes sobre un dinar entre les dues senyores a La Camarga, el Parlament semblava un vodevil. Feien riure. Poc seriós. Molt sovint, la política catalana entra en el terreny de la ficció. Potser la realitat és ficció.
És lamentable que Jordi Pujol Ferrusola entregués el CD de la famosa gravació del dinar a la Camarga. Si era il·legal no s’havia d’admetre i preguntar a l’hereu Pujol d’o0n havia tret la gravació. David Ferández se l’emportà a casa i al dia següent l’entregà a la presidenta del Parlament. El més còmic és l’audició privada que ahir feren uns quants representants dels grups parlamentaris. Socialistes i populars s’estalviaren l’audició. Ja la sabien.
Ara se’ns diu que José Zaragoza, diputat del PSC a Madrid, va ser l’encarregat de fer possible la gravació. Els polítics s’espiaven. No sobre qüestions de màxima importància sinó per temes íntims que satisfan la xafarderia general del país.
S’ha desviat l’atenció. El tema era la corrupció que es derivava de la confessió de Pujol. Avui s’ha fet el ridícul al Parlament. Llàstima. La corrupció segueix. El cas Millet porta més de sis anys instruint-se. No hi ha data pel judici oral. La comissió contra el frau ha desviat la importància que està en els tribunals. La justícia va lenta, molt lenta, i el Parlament retransmet en directe una comèdia.

19 comentarios

  19 comments for “Un vodevil al Parlament

  1. Joan Martorell i barberà
    12/04/2015 at 14:28

    10 d’abril 2015

    no saben parlamentar
    Estan al parlament, per votació, justament per parlamentar, no per fugir,. L’espectacle d’aquest dia de la fugida de gairabé tota l’oposició del Parlament és desolador, o no saben fer el seu ofici ,o no volen treballar, fer la seva feina.

    Haurien de fer un master de retórica i passar l’examen a paissos madurs en debats parlamentaris.
    Menrestant si volem saber alguna cosa del tema sempre ens queden els tertulians
    JOAN MARTORELL I BARBERÀ
    Carretera de Terrassa 30
    08230
    MATADEPRA
    Telf 937870535
    dNI39054045E

  2. Ignacio
    12/04/2015 at 12:11

    La Biblia en su enorme sabiduría nos muestra pasajes y frases como:
    RAZA DE VIBORAS. Esto es lo que ha ocurrido en Catalunya durante treinta años largos, pero no es culpa del post-franquismo, yo he sobrepasado los ocho dígitos y desde los años treinta he leído y he vivido de todos los colores, tantos como los del arco iris. Bon día Catalunya.

  3. àgata
    11/04/2015 at 19:40

    S’ha demostrat que a Catalunya encara ningú s’atreveix a plantar cara a la família Pujol. Han pres el pel al Parlament i tothom ha callat, els periodistes els primers. Es pensen que estan per damunt del bé i del mal que poden fer i desfer. I periodistes i tertulians perden el temps amb la cortina de fum d’aquestes dones.

  4. joan martorell
    11/04/2015 at 18:30

    Proves ni una
    «Diuen diuen diuen’ aquesta frase de Jordi Pujol és l’epitafi el perfecte resum de tantes horres inútils

    Joan Martorell i Barberà

  5. joan martorell
    11/04/2015 at 18:19

    La Sra Marta Farrusola va dir al Parlament «Catalunya no es mereix aixó»
    Per cert tamppc es mereis el «semarreta»
    Joan Martorell i Barberà

  6. vicus
    11/04/2015 at 16:30

    Vosté ho va dir ahir en el programa d´en Cuní de «8aldia»
    Són els districtes uninominals el que donen seriositat als polítics.Són els que depenen del vot dels seus conciutadans,que trepitjen la realitat des seus votants i reben l´advertiment d´aquests de com van les coses al carrer,per damunt del que digui el cap del partit o la opinió del diari de torn
    I completament d´acord amb que els mitjans públics d´aquest país que aposta per l´humor i la frivolitat amb tot el dret,manca d´espais que tractin dels problemes a fons sense intromissions polítiques

  7. francis black
    11/04/2015 at 14:21

    Tomarse en serio la política son ganas de sufrir decepciones.

    • 11/04/2015 at 18:37

      Lo bueno de las decepciones es que nos abren los ojos Francis…

      • francis black
        11/04/2015 at 22:13

        La política ha de ganar mucha seriedad todavía para no ser una peli de Ozores. Falta mucho, hay una política de amateurs que cobran como profesionales. Lo único positivo es que mientras sean políticos no serán dentistas , arquitectos, médicos….. si la lógica política se aplicara a las profesiones serias este sería un país peligroso, peligros. Rajoy se las da de profesional por la única razón de que hace más años que pega sablazos.

  8. Albert
    11/04/2015 at 07:21

    Sr. Foix : Me quedo con el último parrafo de su artículo. Porque define exactamente la realidad. Nos creíamos que eramos la hostia y ya se ve que el Parlamento puede convertirse en Charlamento.

    Asi no iremos a ninguna parte.

    Y la corrupción sigue y sigue, mientras los desamparados por el paro, ect. siguen y siguen ante la indiferencia inhumana de los panzancontentos que van de Bar y Cenas.

    • Albert
      11/04/2015 at 07:46

      P.D. He escrit en castellá per fer mes vodevil.

      Doncs aquest parlamentaris ó xerramentaris, ens fan perdre els temps i van passant els anys i per tant ens surten i costen molt cars, perque ens crean mes problemes que no pas ens els solucionen.

  9. dogbert
    11/04/2015 at 00:05

    El Sr. Foix esta noche en Can Cuni ha retratado el panorama. Mas/menos: «Si podemos dedicar ocho horas en el Parlament a este tema, es que este pais no tiene ningun problema».
    Y El lunes desfilaran por sede parlamentaria, el sabueso de metodo3 y el tal Zaragoza y suma y sigue.
    Y los diputados de la comision sin prepararse nada y sin atreverse a apretar ni nada ni poco y el Fernandez presidiendo la comision vestido como si fuera a ir de excursion.
    Y el astut_mas, foten el pena por las americas.
    Quin pais!

  10. José A. García
    10/04/2015 at 21:26

    Sr. Foix: tiene usted razón. Se puede deducir que el nivel de la política actual es muy bajo. Me inquieta pensar que al mismo tiempo que ocurren estos hechos en el Parlament, los mismos grupos parlamentarios tratan temas tan serios como la independencia de Catalunya, entre otras cosas que nos pueden afectar muy seriamente si se convierten en chapuzas como las que observamos en estas comparecencias. ¿Còmo vamos a confiar en nuestros gobiernos, si vemos lo que vemos? ¿Cómo es posible que el «caso» Millet siga en situación de ya se verá? ¿Cómo es posible que la prensa no «fuerce» un debate más serio y no parezca contemporizar con los políticos en vez de informar a sus lectores con más independencia? ¿Qué está pasando que no sabemos y por qué estos divertimentos al margen como los de hoy?

  11. Perogrullo
    10/04/2015 at 21:20

    Aquest parlament en representarà si alguna vegada ens porta a Ítaca?

  12. 10/04/2015 at 21:07

    Sr.Foix: me ha faltado escuchar la declaración de Belen Esteban…

    • Àfrica
      10/04/2015 at 21:13

      La mejor crónica,Bartolomé, la ha hecho La Competència en su programa de RAC 1. Angelines ha estado insuperable, te lo recomiendo. Puestos a ser cómicos, menor hacerlo bien!

      • 10/04/2015 at 21:52

        Buena recomendación Àfrica…

    • francis black
      10/04/2015 at 21:26
    • Albert
      12/04/2015 at 07:52

      Esta respuesta, BartoloméC, si que es buena. ¡ ja, ja ¡

Comments are closed.