Mas i la dissolució del 3 d’agost

Artur Mas hauria de dissoldre el Parlament el 3 d'agost.

Artur Mas hauria de dissoldre el Parlament el 3 d’agost.

Les enquestes van marcant la tendència de la fragmentació a Catalunya. És comprensible que el president Artur Mas proposi una llista unitària en la que s’hi trobin tots els independentistes. Però la unitat que es evident en els discursos i en moltes tertúlies no coincideix amb la realitat. Catalunya és un país plural i divers. Cada vegada que s’obren les urnes així ho veiem.
L’enquesta de La Vanguardia d’avui indica que el sobiranisme obtendria una majoria raspada en cas d’anar en una llista única. Però per molt poc. No sorprèn que els partits vulguin fugir de la unitat que demana Mas. Al cap i a la fi, amb quatre escons més que les forces no sobiranistes seria improbable declarar el procés constituent cap a la independència.
Artur Mas actua com si hagués guanyat les eleccions de 2012. Va perdre dotze escons i les enquestes n’hi resten ara setze en cas de que CDC es presentés per separat. Qui ha portat tot el procés ha estat el president de la Generalitat que ho ha fet amb forces manllevades de partits que, fora de la independència, són diferents i tenen electors molt distanciats per la ideologia i els interessos. Artur Mas està molt tocat políticament i ell fa veure que no ho sap. Però els ciutadans, i així ho confirmen enquestes rere enquestes, sí que se n’han adonat. D’aquí el pànic de no voler anar sol a les urnes.
Fins al tres d’agost, data límit per dissoldre el Parlament si es vol votar el dia 27 de setembre, assistirem a un tira i arronsa constant. Que si llistes úniques, que llistes sense polítics, que llistes de la societat civil, llistes amb Mas o sense Mas… Totes les variants aniran desfilant per l’escenari polític.
Però el tres d’agost el president haurà de convocar. A hores d’ara, tal i com estan les coses, veig difícil que Artur Mas dissolgui el Parlament per anar directament a un suïcidi polític. Tot pot ser. I la política és sovint l’art de l’imprevist.
Per les declaracions fetes aquests dies i per la lectura dels gestos no es pot descartar que el president Mas, contradient-se si fa falta, ajorni les eleccions per més endavant. Sempre si és a temps d’una clatellada com la que preveuen els sondeigs. Hi haurà molt xivarri les tres properes setmanes. Però una vegada hagi premut el botó haurà marcat el temps d’un destí personal incert.

  22 comentarios por “Mas i la dissolució del 3 d’agost

  1. Jo d’en Mas no avançaría les el·leccions. Primer les espanyoles i a veure que passa. I aqui mentrestant que es vagin possant d’acord …Com diu molt bé el Sr. Foix: sempre si és a temps per rebre una clatellada.

  2. Tsipras acaba de aceptar unas condiciones mucho peores que las que tenía antes del referendum…me pregunto si para acabar así este viaje hacian falta tantas alforjas…

      • Això mateix em preguntava jo ahir nit.

        Clarament el poder economic ha passat per sobre de la democracia.

        El problema grec és un problema realment difícil de resoldre….i això ja ho sabien abans del referéndum…tot plegat un desastre descomunal…..com sempre !!!

  3. …doncs pel meu voltant, Sr. Foix, sembla que les coses es veuen molt diferent del que vostè explica.

    Tothom..i dic tothom amb qui he parlat, fins i tot aquells que mai habien votat a Mas, aquesta vegada el votaràn…. en espera de saber quines candidatures es presentaràn finalment.

    L’ espectacle és vergonyant, si !!!…tots, del primer a l’ últim , volent salvar la seva pell per sobre de la pell del país…i això que tots volen el mateix…..

    Veig un pati de col.legi….on tots es barallen per tenir la pilota i això els priva de jugar.

    Sigui com sigui, el que no hem de predre de vista és «allò que volem» i votar en consequència. Espero que ens ho posin fácil..perque amb aquest «batibull» de llistes…hom ja no sap on és.

  4. «Sempre si es a temps d´una clatellada», este toque anglo-lleidata de nuestro anfitrion me encanta.
    El despilfarro de medios y energias de todos estos años acabara y esto es lo grave en una clatellada general de consecuencias desconocidas pero en ningun caso positivas para el comun de los catalanes.

  5. Sr. Foix: ¿ Han passat 8anys desde el final del any 2007, cuant va començar la greu crisis económica, provocada pel rebenton de la bombolla, del tocomocho del tocho, dels corrupters i personas cobdiciosas i especuladoras …i …encara estem igual, mes ó menys.

    Espanya está dormin…Catalunya está dormin encara i somniant truites i castells en el aire que de moment no están a el nostre alcanç. Estem perdent el temps…mentres ens van escanyant amb impostos els d’allá i els d’aquí.

    El problema principal es el desequilibri fiscal tan abusiu é injust.

    I aixo no ho arreglan ni els d’allá ni tampoc, per desgracia, els d’aquí.
    Per el bon entenedor…

      • hASTA PARECE MENTIRA

        Hasta parece mentira, BartoloméC. No veo a ningun estadísta. Solo veo políticos sin rumbo, porque han perdido la brujula de la sabiduria de la experiencia y del sentido común. Por lo que viven de espaldas a las necesidades y el desamparo de millones de ciudadanos.

        Vivimos en una economía de consumo y hemos dejado de consumir por falta de sobrante de ingresos. Y mucha culpa la tiene el propio estado por su voracidad recaudatoria, casi presuntamente ilegal, porque va más alla de la realidad y necesidades del ser humano ciudadano.

  6. Sr. LL. Foix

    Excelente análisis de la situación política actual y de Artur Mas en particular.
    Comparto del todo su evaluación, pero únicamente haría una salvedad: desde hoy al 3-VIII (fecha límite para convocar la elecciones al Parlament) van a suceder unos hechos que ahora desconocemos, y que probablemente tampoco los conoce el propio A Mas. Esos hechos condicionarán la convocatoria final, o no, de las elecciones; como también los hechos sociales y políticos que vayan surgiendo a partir del 3-VIII, que son tan desconocidos e imprevisibles como condicionantes de todo.
    La realidad social actual en Catalunya y en España no fue predecida por nadie, ni siquiera a principios de 2015. Lo de la lista sin políticos, por ejemplo, es un hecho muy reciente. Y la variable Teresa Forcadas como candidata -de confirmarse- es también un hecho muy reciente.

    un saludo cordial,

    javier ruiz

  7. Unes el·leccions no son el mateix que un referendum. El 27s serà un referendum camuflat sense campanya, sense informació . Portem moltes enquestes sobre la independencia, el 27s un altre i potser una de nova a primers de 2016..i., estic esgotada i cada cop més desorientada.
    Vull governants, politics que governin, que dialoguin que facin politica aqui a Catalunya, a Espanya , a Europa.
    Fem balanç de l’actual govern i Parlament de Catalunya. Que han fet aquets ultims anys? Ni tan sols han aprovat una nova Llei el·lectoral catalana.

  8. No tinrá més (c..) que prèmer el botó. Com tots nosaltres haurem de fer. Ja toca. Però fins al final no sabrem com acaba.

    Com deia Yogi Berra, un animalot baseballiste: It ain’t over, ‘till is over

Comentarios cerrados.