Boris Johnson i les elits angleses

El nacionalisme radical de les elits angleses ha portat a l’actual situació de caos i desconcert

Les lectures de l’arribada de Boris Johnson a Downing Street són múltiples i interconnectades. La clau interna neix de l’escissió del Partit Conservador arran del referèndum del juny del 2016 en què inesperadament un 52 per cent de britànics es declararen a favor de la ruptura amb Europa. David Cameron pensava que l’aposta del referèndum la guanyaria i emmudiria així la facció euroescèptica, històrica, en el seu partit que mai ha volgut cedir competències a una institució supranacional. Cameron va dimitir el mateix dia de les eleccions i traspassà el poder a Theresa May, que, curiosament, havia fet campanya per romandre a Europa. Agafà la torxa del Brexit means Brexit i s’entestà a treure la Gran Bretanya de la Unió en un període de dos anys. Com que no havia guanyat unes eleccions dissolgué el Parlament i fou la candidata més votada tot i que necessitava els deu diputats nord-irlandesos per tal de governar.

El ‘Brexit’, per tant, depenia de deu vots que no eren partidaris de la ruptura amb Europa per tal de salvar la frontera lliure entre l’Ulster i la República d’Irlanda. Aquesta va ser la primera pedra que impedia mans lliures a l’hora de negociar amb Brussel·les. Un Brexit suposaria una amenaça a la unitat territorial del Regne Unit i una possibilitat que, després de més de 90 anys, l’illa d’Irlanda considerés seriosament l’oportunitat de ser unificada. Aquell vell eslògan dels republicans irlandesos que les dificultats d’Anglaterra són les oportunitats d’Irlanda sorgia inesperadament per un error estratègic de la política nacional britànica.

El govern de Theresa May havia d’aguantar el corcó dels unionistes irlandesos, que, curiosament, eren més europeistes que la majoria de britànics i que, a més, tenien una força determinant a la Cambra dels Comuns. L’altre entrebanc intern ha estat la posició d’Escòcia respecte a Europa, on el referèndum va ser del tot favorable a la permanència.

Les divisions esquinçaren un país que arribà a situacions de confrontació territorial, social, mediàtica, política i cultural. Els partidaris del Brexit no guanyaren ni a Irlanda del Nord, ni a Escòcia, ni tampoc al Gran Londres i altres ciutats de més de mig milió d’habitants. L’euroescepticisme militant es feu fort al món rural, a les petites viles, a les zones més empobrides del país i en aquells ambients on la glòria d’un imperí que ja no existia ressonava com una realitat actual. Un supremacisme cultural, inclusiu, un “Europa ens roba” fou la bandera enlairada pels partidaris del Brexit que recorregueren a la mentida i a les mitges veritats per tal de fer veure que la Gran Bretanya seria més rica i més pròspera fora d’Europa que no pas depenent de les llunyanes decisions de Brussel·les.

Nigel Farage i Boris Johnson foren els principals artífexs de construir un discurs antieuropeu, xenòfob, nacionalista i populista. La idea de la sobirania nacional se situà per damunt de cap altra consideració i la sortida d’Europa era un pas imprescindible per recuperar una certa hegemonia britànica a Europa. Farage fundà un nou partit que guanyà àmpliament les eleccions europees. Boris Johnson fou ministre d’Afers Exteriors amb Theresa May però per desavinences sobre la política del Brexit abandonà el govern i es preparà per assaltar el poder del Partit Conservador i, conseqüentment, convertir-se en el nou primer ministre.

La Unió Europea ha actuat amb paciència, professionalitat i realisme a l’hora de concretar la complexitat dels detalls de la ruptura. Theresa May va presentar propostes que no eren revalidades pel seu propi Parlament fins que finalment es va veure en la necessitat d’anunciar la seva marxa perquè no se’n sortia. Una de les qüestions més interessants de tota la crisi ha estat la lluita entre el govern i el parlament en una democràcia que ha estat construïda sobre el parlamentarisme. Boris Johnson tindrà molts problemes per desafiar Europa, com ha fet en el primer discurs com a primer ministre, perquè el Parlament no li donarà sempre suport. El 31 d’octubre abandonarà la Unió tant si hi ha acord com si no. Un Brexit no pactat tindrà conseqüències molt negatives per a Europa però, sobretot, serà inassumible per a un país com Gran Bretanya que ha fet del respecte a la llei i als tractats una de les seves normes habituals.

Boris Johnson vol sortir de pressa i corrent, de qualsevol manera, i després pactar els acords comercials i econòmics amb la Unió. Això no podrà ser així perquè Europa no acceptarà la ruptura sense que els costos del divorci siguin assumits per totes les parts. És cert que Boris Johnson té la complicitat de Donald Trump i un tarannà semblant a l’hora de comportar-se de forma exòtica i estrafolària des del poder. Però primer haurà de guanyar-se la respectabilitat en unes eleccions i segons la majoria dels britànics d’avui no veuen Europa com un enemic pel qual pagui la pena vessar sang, suor i llàgrimes. És difícil que el nacionalpopulisme acabi arrelant a la Gran Bretanya.

Publicat al Punt Avui el 28 de juliol de 2019

  15 comentarios por “Boris Johnson i les elits angleses

  1. Lo de la operacion Chamartin traeria cola en un pais serio. BBVA, Abalos, Borrell… etc etc
    Veintiocho imputados (o alrededores). El ladrillo pertinaz.
    Si este pais fuera serio y lo de la division de poderes no fuera una risa, el BBVA deberia ser intervenido.
    Bueno cola cola… no se quiza lo que lleva es «coleta» y por esta razon los «grandes medios» secuestraran el tema deprisa deprisa. Vanguardia incluida.
    Pueden seguir este tema y otros temas «populistas y de mal gusto» en Publico.

  2. Sr. Foix : Con la experiencia de la realidad sumada, por los años vividos, he llegado a la conclusión de pensar que, no importa el partido político que gobierne y ejecute el poder, sea de derechas, sea de izquierdas ó sea de Centro, pero lo que si importa es que el Poder ejecutivo, … NO SE CORROMPA. … por aquello que nos dice el antiguo proverbio castellano, de hace 200 ó 300 años : » El poder corrompe » … y de paso que exista un CONTROL EFICAZ, QUE CONTROLE la corrupción INSTITUCIONAL y la consiguiente TOLERANCIA de la CIUDADANIA. Que tambien cuenta importantemente y en cambio nos pasa desapercibido, porque es invisible e inapercivible.

    Para los/as buenos/as entendedores/as…

    • Olvidaba que el verdadero problema mundial de la humanidad, son la CODICIA, la CORRUPCION del PODER junto con LA TOLERANCIA de la ciudadania beneficiaria y panzacontenta dinerariamente.

      Pues la CORRUPCIÓN del PODER, de la institución del propio Estado y de la dejadez y la pereza, en la obligación de controlar desde el poder gobernante al propio gobierno ejecutivo del poder, crea por si solo un desequilibrio económico gravisimo, inhumano y cruel entre la clase social privilegiada de la socidad del bienestar y de la opulencia que, cada vez es más persistente, agresivo y empobrecedor para y entre las clases humanas y sociales de la sociedad del malestar y el desamparo de los currantes no privilegiados.

      Con la agravante de que la sociedad del poder corrupto invisible de algunos, crea guerras artificialmente, incluso con bombardeos tipo terremoto, con la excusa del terrorismo que ellos mismos también crean y provocan, con el único y exclusivo objetivo de apropiarse de las riquezas de todos los minerales y de los combustibles básicos, como el gas natural y el petroleo, que cada pais posea, ext.

      Solo es la verdad pura y dura del comportamiento de la mitad de la sociedad humana codiciosa, egoista y corrupta de los Caines, cuyo negocio es la Guerra.

      Pero también existe la otra mitad de nuestra sociedad humana que es sacrificada y altruista a favor y en beneficio esclusivo del ser humano.

      Pero de esa sociedad humana de Abeles, nunca se habla ó poquisimo, pues no es noticia rentable económicamente para los medios audio visuales ý por ello no interesa.

      A los buenos entendedores…

  3. Lo que ocurre en España es serio y preocupante y no da ganas de reir.
    Solo RIEN los politicos del 3 al 4, porque viven panzacontentos e insensibles, pues ¿ Para que cambiar si ya les va bien asi ? Vayan riendo hasta desaparecer del mapa político, por no votados, por reirse precisamente.

  4. El BBVA imputado. FG dice que se entero de tot plegat por la prensa.
    El anterior ministro de Justicia ficha por Codere empresa de juego on line y onde haga falta.
    Gente de orden, de coll fort y corbata, tirando a la derecha no? populistas? no!!!
    Antisistemas linea dura.
    El Ibex35 hoy ha dado una campanada a la baja a base de bien. Siguen preparando la enesima estafa a la que tambien llamaran crisis.
    A todo esto en la portada de LV online sale la cupula del PP, podrian ser de otro partido ojo! en una foto a carcajada partida.
    De que se reiran esta panda de vagos?

  5. La democracia es por ahora el mejor sistema político. A pesar de eso puede y tienen dos puntos débiles, insoslayables. Uno es que los ciudadanos solo podemos votar a los partidos que se presentan. Y dos que los ciudadanos parece que no siempre tenemos criterio para votar, y nos dejamos influir mucho y de forma superficial por los medios. Teniendo en cuenta eso, podemos pasar de épocas gloriosas (a pesar de tener otros muchos problemas) a pasar a épocas que dejan mucho que desear. También lo contrario. ¿Llegará algún dia en que los partidos y políticos tengan que pasar un test de calidad y cualidad, y en el que los ciudadanos reciban una formación adecuada para tener cirterio para votar?

  6. Sr. Foix : Sempre em sento imparcial i pracmátic amb la política i el politics, que gobernan ó que pretenen gobernar. Nomes m’esgarifant tots el polítics
    últras de cada banda, perque delatan en les sebes paraules el seu esperit i la seva ment executiva presuntament de Furer, tipus bilateral de model Hitleriá.

    Aixi que parlaré, sense anar-hi a favor, ni tampoc en contra del partit polític C’s. I dic que va comensar BE i podría arribar esser la frontisa que falta, per a gobernar l’Estat español, tant pel PSOE com per el PP.

    Pero la realitat es que el seu dirigent principal, …va comensar molt BE, pero
    está acabant mol malament i si segeuix aixis, molt intueix-ho que desaparaxerá del mapa, perque ja no es útil, ni a España ni tampoc a Cataluña incluida.

    Per els bons entenedors…

  7. Sr. Foix : Estic amb voste, doncs defineix el problema britanic e inclus podriam dir, que tambe es pot aplicar al mateix al nacionalisme radical de les elits españoles, que tambe ha portat a l’actual situació de caos i descioncert.

    Parlem d’España, que tambe es comporta idem de idem, pero pensem que está incluida Cataluña, aon tambe tot es igual de idem. Doncs a tot el mon sencer, els esser humans, tots som iguals de comportament que el anglesos.

    » El nacionalisme radical de les elits angleses ha portat a l’actual situació de caos i desconcert. «

  8. Las elecciones, los referendums, las consultas… no resuelven nada, o resuelven poco y mal.
    El sistema esta petado. Lo han petado toda una serie de «bandas» que van a lo suyo, que no es lo nuestro.
    No hay un sistema alternativo a esta llamada democracia de lance que tenemos en el pais, en el continente y en el planeta. Y asi mas mal que bien vamos «tirando».
    Tirando al tum tum, habra que afinar no?

    • Creo que lo que está petado es la clase política, tanto que es terreno abonado para la aparición de «malas y peligrosas hierbas».
      A la ciudadania cada vez nos parece mas una cuestión de fe, que no de argumentos, el hecho de votar en una elecciones.
      Salud y descanso estival para todos

      • Es la falta de preparación de la mayoria de los politicos. No hemos sabido tener a los mejores arriba dirigiendo, y esto pasa factura.

        • Esto pasa con mas de un alcalde elegido que se hace un lio entre ingresos y gastos….nociones basicas de contabilidad.

      • Salud y Republica (de la buena) tambien para ti Carlos. La fe es un Don. La Esperanza es lo que nos queda. Y la Caridad es lo que practicamos con esta desclase politica que se toman la actitud de servicio al reves.
        Virtudes Teologales para un estio de alivio.

  9. Esperemos que en unas futuras elecciones, los británicos sepan dejar claro qué quieren. Dudo mucho que un país tan pragmático den el poder a un tipo tan oportunista. De momento sólo ha sido reconocido por una parte del partido conservador. La salida sin acuerdo le obligará a convocar elecciones.

  10. Sr. Foix : Estic d’acord amb tot. Penso que el citat Herr Jhonson confia en el seu idem Herr Trump. Un parell de idem encantadors de serpents.

    2 nous Furers, del estil Hitler.

Comentarios cerrados.