Volver a empezar

El joven Anzu Fati, 17 años, es la esperanza del Barça después de la humillante derrota ante el Bayern.

El Barça es más fuerte que cualquiera de las personalidades que lo han hecho grande. Una institución con más de 120 años de historia es como una de aquellas grandes barcazas que bajan por la parte central de los grandes ríos amazónicos. Son estampas fluviales inamovibles y, a la vez, siempre en movimiento.

La tensión mediática, futbolística y política de las últimas semanas y meses no debería entorpecer el principal objetivo que, en el caso del fútbol, es jugar, hacerlo bien y ganar. Y aprender de las derrotas por muy humillantes que hayan sido, como la de Lisboa, la de Liverpool y la de Roma. No olvidar tampoco que durante ese tiempo se ganaron Ligas, Copas y otros trofeos. El barcelonismo estaba tan necesitado de una nueva Champions que no celebró la Liga ganada el 2019. Insólito.

El triunfal despegue del domingo ante el Villarreal es un volver a empezar y una señal del estilo que Ronald Koeman piensa imponer al equipo. Contar con el talento de Messi y los veteranos, dar paso a nuevas generaciones y estimular a Ansu Fati, muy joven aspirante a sucesor de Luis Suárez y, si no se tuerce, probable icono del futuro del Barça.

Todo ello con más preparación física y más autoridad para el míster y también para la Junta directiva, la que sea. Es muy pronto para sacar conclusiones pero el primer partido de Liga marca una tendencia.

La otra cuestión es procedimental: saber cómo va el recuento para la validez de las más de veinte mil papeletas que se presentaron para la moción de censura. La transparencia exige, al menos, una información diaria sobre la validación.

Publicado en Mundo Deportivo el 29 de septiembre de 2020

  3 comentarios por “Volver a empezar

  1. Exacto la liga del 2019 no se celebró porque se creía que no tenía importancia, sacando solo 11 puntos al segundo y 19 al Real Madrid.
    Salud y ventura.

  2. Sr. Foix : Sempre comparo el proces mental huma, que es produex en el futbol amb el proces mental huma, que es produex en la ment del esser huma, en la política dels partits, del gobernar i la seva oposició.

    Es molt similar e influent, en la ment humana dels essers humans.

  3. EL BARÇA ÉS MES FORT QUE LES DICTADURES

    1. Sí. El Barça es més fort que qualsevol de les personalitats que l’han fet gran. També el Barça, els seus socis i la seva gent de Catalunya i d’arreu del mòn és més fort que tots aquells, que des dels tinglats polític i mediàtic, volen ensorrar el Futbol Club Barcelona. Així ho veu el soci 1424

    2. El Barça supera les dictadures espanyoles que l’assetgen des de la seva creació (29 novembre 1899) com ja va experimentar-ho el seu fundador Joan Gamper. Les dictadures de Primo de Rivera i de Franco li han tancat el camp, li han afusellat presidents, li han engarjolat ex presidents.

    3. El Barça es mes fort que els períodes del franquisme i de l’actual postfranquisme. Ha tingut que fer front a afers com el d’Alfredo Di Stefano que essent ja jugador del Barça va ser robat pel Madrid gràcies al joc brut practicat per les autoritats esportives i polítiques del règim franquista. El Barça ha de fer front a arbitratges indecents com el de Guruceta que en un partit de la copa del Generalísimo, ai las, va castigar al Barça amb un penal clarament inexistent per afavorir al Madrid. El Barça és mes fort que les pressions i els interessos creats a la llotja del Bernabeu. Es mes fort que l’escàndol del VAR que, sota una enganyosa imatge de modernitat i imparcialitat, pren sistemàticament partit a favor del Madrid al que li regala lligues i partits.

    4. Però el Barça, afortunadament, es mes que un club i no te res a veure amb el campechano fugat i la seva exemplar família reial. I és que el Barça és el Futbol Club Barcelona. No es “reial” (de rei) com ho son el Real Madrid i el Real Club Deportivo Español.

Comentarios cerrados.