La vinya és senyorívola i demana atenció gairebé diària des del mes d’abril fins a la verema de setembre.
Qui té una vinya té un tresor. És una de les expressions més antigues i realistes de la cultura mediterrània. Des de fa milers d’anys, la vinya acompanya la vida dels pobles, marcant el pas de les estacions i transmetent de generació en generació l’art de conrear la terra.
La vinya es transforma des de que les brocades podades a l’hivern borronen al mes de març. Comença un procés gairebé matemàtic que culminarà a finals d’agost amb l’arribada de la verema. Primer que res, la vinya és senyorívola i necessita la presència d’algú que l’observi, la cuidi, la visiti cada dia, l’observi com es contempla un nadó.
L’origen de la vinya es remunta a fa més de vuit mil anys, quan les primeres comunitats agrícoles de la regió del Caucàs, entre les actuals Geòrgia, Armènia i l’est de Turquia, van començar a domesticar la vinya silvestre i a elaborar vi. Aquell descobriment va transformar la manera de viure de moltes societats, i ben aviat el cultiu es va estendre per les ribes de la Mediterrània gràcies als pobles comerciants.
La Bíblia és un dels primers grans testimonis del simbolisme de la vinya. Després del Diluvi Universal, Noè planta una vinya, un gest que representa el renaixement de la vida i el retorn a la normalitat. Al llarg de l’Antic Testament, la vinya apareix sovint com a signe de prosperitat, pau i benedicció. Més endavant, Jesús utilitza la imatge de la vinya per explicar la relació entre Déu i les persones. Moltes paràboles fan referència a la vinya i als que la conreen. El vi es converteix així en un dels símbols més importants de la tradició cristiana.
Durant l’edat mitjana, els monestirs van esdevenir els principals guardians del coneixement vitivinícola. Els monjos van seleccionar varietats, van millorar les tècniques de poda i van perfeccionar l’elaboració dels vins. Moltes de les zones vinícoles més prestigioses actuals tenen les seves arrels en aquella feina pacient i silenciosa. Recordo la visita a la Chartreuse on des de fa segles els monjos cartoixans elaboren un dels licors més perfectes que s’han inventat.
A Catalunya, la vinya ha estat durant segles una peça essencial de l’economia rural. Comarques com el Penedès, el Priorat, l’Empordà o la Terra Alta han construït bona part de la seva identitat al voltant del cep. Les vinyes han modelat el paisatge amb marges de pedra seca, camins i masies, creant una imatge que avui forma part del patrimoni cultural del país.
A finals del segle XIX, la fil·loxera, un petit insecte procedent d’Amèrica, va arrasar gairebé totes les vinyes europees. Milers de famílies van perdre la seva principal font d’ingressos i molts pobles van veure com desapareixia una manera de viure. La recuperació va ser possible gràcies a l’empelt de les varietats europees sobre arrels americanes resistents, una solució que encara avui continua essent la base de la viticultura moderna.
Quan els nostres avis afirmaven que «qui té una vinya té un tresor», sabien perfectament què deien. Una vinya necessita paciència, dedicació i respecte per la natura, però recompensa l’esforç amb fruits durant moltes dècades. Representa estabilitat, treball compartit i esperança de futur. És un patrimoni que passa de pares a fills i que explica la història d’un poble estretament lligat a la terra.
La vinya és una part central de la memòria ancestral del país. Mentre hi hagi vinyes conreades, polides, amb eixides rectilínies, observades amb cura pels pagesos vinyaters, es manté una part principal de la història de la Mediterrània.
Un dels seus millors articles, Sr. Foix. Més que parlar de la vinya, ens recorda d’on venim. La terra, el temps, els monjos, la Bíblia, els pagesos… tot hi és, sense artificis ni nostàlgia excessiva. Un text que reivindica les arrels de la civilització mediterrània i cristiana que han modelat el nostre paisatge, la nostra manera d’entendre la vida i també el goig serè de compartir el fruit de la vinya al voltant d’una taula. Es llegeix amb el mateix plaer amb què s’assaboreix una bona copa de vi entre amics.